Es diu dotació a l' acte i el resultat de dotar: atorgar, aportar, equipar o assignar alguna cosa. Dotació també és allò amb què es concreta la acció de dotar.
Per exemple: "El govern local va anunciar que incrementarà la dotació de les pensions" , "La dotació de bombers va arribar a el lloc de l'accident de manera immediata" , "El guanyador de l'torneig rebrà una dotació econòmica de 100 000 pesos" .
La idea de dotació pot emprar-se per nomenar el conjunt dels individus que es troben assignats a el servei d'algun tipus d'unitat (policial, sanitària, de bombers, etc.). En aquest context, el concepte de dotació s'associa moltes vegades a la noció de tripulació.
Una dotació econòmica, d'altra banda, és una quantitat de diners que s'aporta amb un cert fi. Pot tractar-se d'un premi o d'una recompensa que s'atorga a l'guanyador d'un concurs o un torneig. L'escriptor o l'escriptora que guanya el Premi Cervantes, per citar un cas, rep una dotació econòmica de 125 000 euros.
Un govern pot assignar dotacions econòmiques a diversos iniciatives o àrees. Les autoritats, a través d'aquest tipus de decisions, pretenen afavorir el desenvolupament d'un projecte o assistir a organitzacions o individus que necessiten suport. Un ajuntament, en aquest marc, pot augmentar la dotació de les beques que atorga als estudiants universitaris.
La dotació pot ser de béns o objectes: un dotació de llibres que es lliura a una biblioteca, una dotació de material mèdic per a una sala de primers auxilis, un dotació de pilotes i indumentària esportiva per a un club, etc. Això s'anomena formalment dotació financera, i sol tenir la condició de que els béns o els diners s'inverteixin i el fons principal romangui intacte per un determinat període o bé per sempre.
El concepte de dotació genètica es defineix com el conjunt d'instruccions que vam heretar dels nostres progenitors i que determinen el nostre potencial biològic. En termes tècnics, es tracta de la quantitat de gens i la seva valència, la qual cosa modifica el valor de l'material genètic. Si prenem com a exemple el blat de moro, el seu teixit triploide denominat endosperma pot comptar amb un nombre de gens i + que va d'un a tres, i això repercuteix directament en el seu color groguenc; la quantitat de carotè és proporcional a la de gens i +.
Si ens centrem en la nostra espècie, que cada individu pugui desenvolupar a el cent per cent aquest potencial depèn en gran part de certs factors ambientals, com ser la nostra dieta, l'entorn d'estudi o treball, la qualitat de l'aire, els microorganismes presents al nostre voltant, etcètera. Els metges solen dir que «la nostra salut depèn del nostre codi postal, més que de la nostra dotació genètica», fent referència precisament a la importància de les característiques de el lloc en què vivim.
Aquesta afirmació cobra especial sentit quan entren en l'equació les malalties relacionades amb l'al·lèrgia, ja que combinen un component genètic amb un de ambiental: vam heretar dels nostres pares la predisposició a certes al·lèrgies, però el nostre entorn condiciona de forma considerable el desenvolupament d'una al·lèrgia. Les malalties al·lèrgiques poden despertar a causa dels aliments, determinades plantes en el nostre entorn o certes substàncies en l'aire que respirem, entre d'altres factors.