L' expressionisme és una corrent literària i artística que va néixer en el territori alemany al començament de l' segle XX, els principis es basen en expressar les emocions en lloc d'intentar plasmar la realitat. Aquest moviment suposa una reacció a l' impressionisme, que pretén representar la impressió que el real produeix en la vista.
Es pot dir que l'expressionisme és una manera d'entendre l' art. Pintors, escriptors, fotògrafs, coreògrafs, cineastes i músics, entre altres artistes, van abraçar l'expressionisme i es van bolcar a manifestacions on sobresurt la visió interior de l'creador.
Per l'expressionisme, l'important és la expressió subjectiva del que se sent i no descriure la realitat de forma objectiva. De fet, les seves obres en ocasions es constitueixen com una distorsió de el pla real.
La defensa de la llibertat individual, l'interès per temàtiques que es consideren tabú i el predomini de la passió i l'emoció són alguns dels pilars de l'expressionisme, que va abastar diversos estils.
Edvard Munch, Vasili Kandinski, Paul Klee i Amedeo Modigliani són alguns dels artistes que solen esmentar-se com a referents de l'expressionisme ja que els seus treballs expressen els sentiments i no es limiten a representar allò que reflecteixen els sentits.
Cal destacar que, d'acord amb els especialistes, ja es podien observar trets de l'expressionisme en pintors que van viure abans de l' segle XX, com El Bosco (1450-1516), El Greco (1541-1614) i Francisco de Goya (1746-1828). Després de la Segona Guerra Mundial, el moviment va anar desapareixent com a tal, encara que la seva influència es va estendre a l'neoexpressionisme, l'expressionisme abstracte i altres tendències.
Vegem a continuació algunes de les característiques de l'expressionisme:
* Subjectivitat: en general, quan parlem d'expressionisme pensem en una deformació de la realitat amb la finalitat de reflectir la subjectivitat de l'ésser humà. Això s'oposa a una còpia fidel de la realitat o una "impressió" de la mateixa, tal com passa en l'impressionisme, ja que proposa mirar més enllà de la capa externa;* Context històric: és important entendre que l'expressionisme va sorgir al llarg de les anomenades avantguardes històriques , a principis de segle XX i abans que es desencadenés la Primera Guerra Mundial. Va ser llavors que va començar a propagar-un rebuig per la filosofia positivista (la qual confiava en els avenços i progressos de la ciència per conduir a la societat), i això es va reflectir en una actitud pessimista i en una pèrdua de valors que s'aprecia clarament a través d'l'expressionisme;
* Estil: tot i que les estètiques que es poden apreciar en les obres dels diferents artistes que representen l'expressionisme són molt variades, cosa que va romandre ferm des del començament és el predomini de la subjectivitat per sobre altres factors que interessaven als impressionistes, com ser la proximitat amb la realitat i l'harmonia de les seves formes. La raó de les diferències entre els artistes resideix precisament en què cadascú buscava plasmar la seva pròpia visió, la seva manera única de veure les escenes que pintava sobre el llenç;
* Àmbit: si bé l'expressionisme es va donar en diverses disciplines artístiques, el seu sorgiment va tenir lloc a la pintura, i va ser en aquest marc on més es va desenvolupar. Entre els recursos pictòrics més destacats dels primers exemples d'expressionisme es troben les sensacions, el dinamisme i el color. Els començaments de l'expressionisme es van viure amb molta energia, ja que els seus representants van fer el possible per divulgar aquesta nova corrent, portant les seves exposicions a diverses ciutats i, amb el temps, creuant les fronteres dels seus propis països;
* Arquitectura: així com la pintura, l' arquitectura també va tenir el seu pas per l'expressionisme, i això va ocórrer especialment a Alemanya, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Txecoslovàquia i Àustria.