Abans de procedir a desentranyar el significat de el terme tensió superficial, el que farem és conèixer l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma. En aquest sentit, podem determinar que les dues deriven de el llatí:
Tensió procedeix de "tensions", que significa "acció i efecte de trobar-estirat". Cal subratllar a més que és fruit de la suma de dos components llatins: l'adjectiu "tensus", que pot traduir-se com "estirat", i el sufix "-ció", que s'utilitza per indicar el que és l'esmentada "acció i efecte ".
-Superficial, d'altra banda, prové de "superficialis", que pot traduir-se com "l'equivalent a la superfície". En el seu cas és un terme compost de tres parts: el prefix "super", que s'empra per a indicar "sobre"; el substantiu "facies", que és sinònim de "rostre"; i el sufix "-al", que s'usa per a indicar "relatiu a".
Entre els múltiples significats de tensió, podem esmentar la seva accepció com la situació en què es troba un cos que està sota la influència de forces que resulten oposades, les quals exerceixen una certa atracció sobre ell. Superficial, per la seva banda, és allò relacionat amb la superfície: l'aparença exterior, el límit o la capa superior d'alguna cosa.
El concepte de tensió superficial s'empra en l'àmbit de la física per fer referència a la quantitat d'energia que es requereix per incrementar la superfície d'un líquid per unitat d'àrea. Aquesta energia es necessita ja que els líquids exerceixen una resistència a l'hora d'incrementar la superfície.
La tensió superficial sorgeix per les forces que actuen cohesionant les molècules dels líquids. Aquestes forces no són iguals a la superfície ia l'interior de el líquid, encara que de mitjana acaben anul·lant. Com les molècules de la superfície tenen més energia, el sistema tendeix a minimitzar el total d'energia a partir d'una reducció de les molècules superficials; d'aquesta manera, l'àrea de el líquid es redueix a mínim.
Una de les propietats de la tensió superficial indica que, a mesura que el líquid tingui majors forces de cohesió, comptarà amb una tensió superficial més gran. De tota manera, cal tenir en compte que la tensió superficial està vinculada a la temperatura, el medi i la natura de el líquid.
Podem entendre la tensió superficial com una mena de membrana elàstica que dificulta "ingressar" a el líquid. Per aquest fenomen, alguns insectes tenen la possibilitat de posar-se sobre el aigua sense que s'enfonsin.
A més de tot l'indicat, no podem passar per alt que hi ha diverses mesures del que és la tensió superficial que posseeix un líquid. No obstant això, una de les més generalitzades i usades és el conegut com a mètode Du Nouy, que s'emprèn fent ús de dues "eines" importants com són una làmina de el líquid en qüestió i un anell d'alumini. Partint d'aquests elements es procedeix a realitzar el càlcul tenint en compte paràmetres com ara la força o el diàmetre que posseeix l'esmentat anell.