Es coneix com guia a allò que dirigeix o s'encamina. El terme, d'acord a l'context, pot utilitzar-se de diverses maneres: una guia és un tractat que indica preceptes per dirigir coses; una llista impresa de dades sobre una matèria específica; o un persona que ensenya a una altra un determinat camí, entre altres possibilitats.
Observació, d'altra banda, és la acció i efecte d'observar (mirar amb cautela, examinar amb atenció). L'observació permet detectar i assimilar informació, o prendre registre de determinats fets a través d'instruments.
Una guia d'observació, per tant, és un document que permet encausar l'acció d'observar certs fenòmens. Aquesta guia, en general, s'estructura a través de columnes que afavoreixen l'organització de les dades recollides.
El valor que té aquesta esmentada guia d'observació fa que es faci ús d'ella en múltiples sectors i per part d'un elevat nombre de persones. Així, per exemple, hi ha la referent a el desenvolupament de classes en un centre educatiu concret. En aquest cas, en ella s'especificaran aspectes com ara la relació que s'estableix entre els alumnes i el docent o viceversa, l'ambient que hi ha a l'aula, quins recursos són utilitzats per al desenvolupament de la matèria, com reaccionen els estudiants davant les propostes de professor, quins problemes sorgeixen…
En concret, aquest tipus de guia d'observació pot ser utilitzada pel docent per a "analitzar" a si mateix i als seus estudiants. En concret, gràcies a aquella s'aconsegueix gaudir de les següents avantatges:
• Escometre una avaluació justa.
• Es pot utilitzar el període de temps que es consideri oportú.
• S'obtenen directament resultats sense distorsions de cap tipus.
• Gràcies a ella no es produeix només una coavaluació sinó també una autoavaluació.
En tota guia d'aquesta classe emprada per a escometre el "estudi" d'unes classes es fa necessari que apareguin una sèrie d'elements imprescindibles com ara la data d'avaluació, els noms de l'avaluador i de l'avaluat, el títol de la tasca, la columna de observacions, la nota final o les columnes sí o no, per exemple.
A més de tot el que s'ha exposat també hi ha guies d'observació que es fan servir en moltes altres àrees, fonamentalment en el sector de la investigació.
La guia d'observació pot actuar com marc teòric. A l'consultar aquesta guia, l'observador accedirà a informació que l'ajudarà a saber com realitzar la seva tasca i enquadrar el seu treball. Per tant, podrà acudir a la guia d'observació abans de cada pas.
Prenguem el cas d'un antropòleg que es prepara per analitzar el desenvolupament d'un funeral a una tribu aborigen de l' Pacífic Sud. L'especialista elaborarà una guia d'observació, creant un document amb dues columnes: a la primera, detallarà quins són els seus objectius, mentre que en la segona anirà escrivint allò que observa. Cada columna, d'altra banda, estarà dividida en diverses files, d'acord a les diverses accions o escenes que l'antropòleg pretén observar i descriure: arribada dels visitants, salutació als familiars de la víctima, etc.