Per poder conèixer en profunditat el terme que ara ens ocupa, cal, en primer lloc, descobrir l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma:
-Projecció deriva de el llatí, de "proctio". Aquest vocable, que pot traduir-se com "acció i efecte de llançar alguna cosa cap endavant", es troba compost pel prefix "pro-" (cap endavant); el verb "iacere" (llançar) i el sufix "-ció", que és el que s'usa per indicar "acció i efecte".
-Ortogonal, per la seva banda, emana de el grec. En concret és fruit de la suma de tres elements d'aquesta llengua: "orthos" (recte), "gons" (angle) i el sufix "-al", que s'empra per a indicar una relació de pertinença. Per aquest motiu pugui traduir-se com "que es troba en angle recte".
Projecció és el resultat d' projectar, un verb que fa a guiar una mica cap endavant, planificar o aconseguir que un objecte sigui visible sobre la figura d'un altre. Ortogonal, per la seva banda, és el que es troba en un angle de noranta graus.
Una projecció ortogonal, per tant, és aquella que es crea a partir de l' traçat de la totalitat de les rectes projectants perpendiculars a un cert pla. D'aquesta manera, hi ha un vincle entre els punts d'allò que es projecta amb els punts projectats.
El que possibilita la projecció ortogonal és el dibuix d'un mateix objecte, que es troba en l'espai, en plans diferents. D'aquesta manera, el resultat és la possibilitat de comptar amb dos o més punts de vista diferents de l'objecte en qüestió.
La projecció ortogonal és una eina molt utilitzada en el camp de l' dibuix tècnic per aconseguir la representació gràfica d'un objecte. Hi ha tres grans plans de projecció: de perfil, vertical i horitzontal. La intersecció d'aquests plans es produeix en angles de noranta graus (és a dir, angles rectes), formant diversos quadrants. Tots els objectes, per tant, es poden projectar en aquests quadrants.
És important saber que està en relació amb el terme vistes principals. I és que aquestes vénen a ser les projeccions ortogonals que es duen a terme d'un objecte sobre el que són sis plans que es presenten en forma de cub. En concret, les vistes principals d'una cosa són l'alçat, la planta i el perfil.
Cal tenir en compte que si les projeccions ortogonals cobren gran valor és, entre altres coses, perquè les mateixes permeten descobrir, en cadascuna de les vistes que es duen a terme, unes propietats o característiques de l'objecte que no es poden percebre en una altra. Així, per exemple, en una es poden conèixer l'amplada i la longitud i en una altra, per exemple, el que és la profunditat.
Les projeccions ortogonals són indispensables en la indústria, a causa que es necessiten conèixer totes les perspectives d'un objecte abans d'iniciar la seva fabricació. Aquestes projeccions van sorgir al segle XVIII i van ser impulsades per Gaspard Monge.