Una relació és un vincle, un nexe, una associació o un diàleg. Internacional, per la seva banda, és el que pertany a dos o més països. Les relacions internacionals, per tant, són els llaços que s'estableixen entre nacions.
El concepte de relacions internacionals sol emprar per nomenar una disciplina que forma part de les ciències polítiques i que se centra en els vincles que s'estableixen entre Estats o entre estats i entitats supranacionals.
El dret, la política i la economia són algunes de les ciències i de les disciplines que formen part de el desenvolupament de les relacions internacionals.
En concret aquestes relacions podem classificar-les segons diversos criteris. Així, si partim de l'nombre d'actors que intervenen en les mateixes podríem parlar de relacions internacionals bilaterals, multilaterals o globals.
En el cas que prenguem com a criteri o punt de partida el grau de vinculació que s'estableix o que hi ha entre els actors participants en les mateixes, s'assenten dues categories: les interaccions directes i les indirectes. Aquestes últimes són les que es duen a terme a través, per exemple, de mediadors o d'intercanvi d'ambaixadors.
I finalment, la tercera classificació és la que es realitza en base a la naturalesa de les qüestions que s'estan tractant. Així, ens trobem amb relacions de tipus polític, econòmic, jurídic, mixt o militar, entre d'altres.
A més de tot el citat, també hem d'exposar que podem parlar d'altres classes de relacions internacionals que han adquirit protagonisme per si mateixes, sense necessitat d'haver de dur a terme la seva classificació. Entre les mateixes es troben, per exemple, les anomenades relacions internacionals de cooperació que són aquelles que es realitzen entre actors que el que persegueixen és la mútua satisfacció dels seus interessos fent ús, de manera complementària, dels seus poders per dur a terme actuacions coordinades.
De la mateixa manera, podem parlar de les relacions internacionals de conflicte. Aquestes són les que es produeixen quan dos actors tenen necessitats o demandes diferents i incompatibles i utilitzen els seus poders per mantenir aquestes desigualtats, arribant en últim extrem a fer ús de la violència.
Els historiadors solen afirmar que, fins a la Primera Guerra Mundial, la política internacional es desenvolupava principalment a través de la diplomàcia. Després d'aquest conflicte, les relacions internacionals van adquirir una nova fisonomia ja que van passar a tenir com a objectiu principal la recerca de solucions per evitar els enfrontaments bèl·lics.
Avui en dia, les relacions internacionals es desenvolupen d'acord a diversos preceptes teòrics i ideologies que permeten el disseny de les polítiques i de les institucions que s'encarreguen de regir els vincles. El realisme polític, per exemple, considera que la història es mou a partir de les intencions de dominació i de poder de l'home i, per tant, dels Estats.
El idealisme polític, en canvi, creu que l'ésser humà és altruista per naturalesa i que els països poden treballar en conjunt i prestar ajuda mútuament.
El neorealisme estructural, per la seva banda, defensa l'ús de la guerra com a mètode per arribar a la pau, mentre que el neoliberalisme busca minimitzar la importància de l'Estat i privilegia als organismes internacionals ia les associacions civils per regular les relacions internacionals.