El primer pas per poder entendre el significat de el terme accent prosòdic que ara ens ocupa és començar per determinar el seu origen etimològic. En concret, aquest és el que tenen cadascuna de les dues paraules que li donen forma:
-Acento. Es tracta d'una paraula que deriva de el llatí, en concret, de "Accentus", que és fruit de la suma de dos components clarament delimitats: el prefix "ad-", que pot traduir-se com "cap", i el substantiu "cantus ", que significa" cant ".
-Prosódico, que procedeix de la paraula grega "prosoidikos" i que significa "relatiu a el to, el cant, l'accent o la modulació". És un terme conformat per aquestes parts: el prefix "pros-", que significa "a la banda"; el substantiu "oide", que és sinònim de "cançó", i el sufix "-ic", que ve a indicar "relatiu a".
Accent és un terme que pot emprar-se per nomenar a la energia que s'aplica a l'pronunciar una síl·laba, amb l'objectiu de diferenciar-la de la resta pel seu to o intensitat. Prosòdic, per la seva banda, és allò vinculat a la prosòdia (la branca de la gramàtica que instrueix sobre l'accentuació i la pronunciació correctes).
L' accent prosòdic és el relleu que es realitza en la pronunciació. Quan aquest relleu s'indica en l'escriptura de les paraules a través de l' accent (una línia obliqua que baixa des de la dreta cap a l'esquerra), es parla de accent ortogràfic.
Com es pot advertir, l'accent prosòdic és aquell que s'aplica a la pronunciació, mentre que l'accent ortogràfic es plasma a través de l'accent. La síl·laba que s'accentua, d'altra banda, s'anomena síl·laba tònica.
Prenguem el cas de la paraula "gos" . Es tracta d'una paraula de dues síl·labes: pe - rro . La síl·laba tònica és pe : sobre ella recau l'accent prosòdic. "Gos" , d'aquesta manera, és una paraula accentuada en l'anteúltima síl·laba, que finalitza amb una lletra vocal. Les regles ortogràfiques de la llengua castellana indiquen que, en aquests casos, no s'utilitza la titlla.
La paraula "passió" també té dues síl·labes: passió . La seva síl·laba tònica és sió però, en aquest cas, més enllà de l'accent prosòdic, també porta accent ortogràfic (titlla). Això es deu al fet que l'accentuació es troba en l'última síl·laba i la paraula acaba en N: d'acord a les regles de l'ortografia, aquestes paraules porten accent per marcar l'accent.
Així, per exemple, en la paraula "edifici", l'accent prosòdic recau directament sobre la síl·laba "fi".I això sense oblidar que hi ha moltes paraules en el castellà que també compten amb el mateix, entre les que es troben des de " ullal "fins a" pare "passant per" mocador "," vestit "," cinema "o" bellesa ".
Una manera de poder entendre la diferència entre accent prosòdic i accent ortogràfic, després del que s'ha exposat és a través d'unes oracions:
-A la frase "Vam viatjar fins a Madrid en avió", avió és una paraula que compta amb accent ortogràfic.
-A la frase "A l'aeroport de Barajas hi ha moltíssims avions", aquesta última paraula el que té no és un accent ortogràfic sinó un tipus prosòdic.