El matrimoni és la unió de l' home i la dona a través de certs ritus o procediments legals. Aquest concepte s'ha ampliat en els darrers anys, ja que molts Estats van començar a acceptar el matrimoni entre persones de mateix sexe.
El religiós, d'altra banda, està vinculat a la religió (el conjunt de dogmes i creences sobre la divinitat) amb les seves normals morals i pràctiques rituals implícites.
El matrimoni religiós, per tant, és el ritual que legitima la unió dels contraents davant els ulls de Déu. Tots dos integrants de la parella es comprometen a respectar els dogmes i les obligacions de la religió en qüestió.
Al món occidental, el matrimoni religiós més freqüent és el matrimoni catòlic. Aquest sagrament de la Església Catòlica constitueix una comunitat de vida entre els cònjuges i està ordenat a la concepció i l'educació dels seus fills.
Per als catòlics, el matrimoni és una institució que forma part de la naturalesa humana i que implica unitat i indissolubilitat. Aquesta unió exigeix un compromís de per vida que no pot dissoldre més que amb la mort d'un dels cònjuges. Atès que la seva finalitat última és la procreació, la Església Catòlica s'oposa a l' matrimoni homosexual.
Tot i ser de tipus religiós, és important subratllar el fet que per es reconegui plenament com a tal és important que es dugui a terme la seva inscripció al Registre Civil pertinent.
La unitat, la indissolubilitat i la fecunditat són tres dels principis sobre els quals se sustenta el matrimoni religiós, que és un sagrament que obliga els contraents a que prèviament a la mateixa no només rebin una sèrie de cursos en què se'ls parlarà de com ha de ser la relació i la vida en parella sinó que també hauran de confessar-se davant el sacerdot. D'aquesta última manera, és com aconseguiran anar al seu casament perfectament en estat de gràcia.
És important saber que fer el pas d'aquest tipus d'enllaç és una cosa que cal pensar molt seriosament ja que per declarar-lo nul cal acudir a les altes instàncies de la institució catòlica. Aquestes concediran la nul·litat sempre que considerin que es donen les següents circumstàncies: els contraents no es van casar lliure i voluntàriament, quan el matrimoni no s'ha arribat a consumar o quan aquell s'ha produït entre dues persones no batejades o entre una que sí ho està i una altra que no.
El matrimoni religiós suposa una sèrie de normes i costums. Aquesta unió té lloc a la casa de Déu (la església) i és administrada per un sacerdot. És habitual que la núvia vista de blanc (símbol de la puresa) i que el nuvi faci servir vestit. Per simbolitzar la unió, dos cònjuges intercanvien anells (les aliances).
No obstant això, no cal passar per alt altres ritus igualment importants en aquest cas com seria el consentiment per part dels dos contraents o el de les arres. Aquest últim és realitzat pel nuvi que les hi lliura a la seva futura esposa en senyal dels béns que van a compartir.