Abans de procedir a entrar de ple en el plantejament i anàlisi de l'significat de el terme prefaci, es fa necessari determinar el seu origen etimològic. En aquest sentit, podem establir que procedeix de el llatí, més exactament de la paraula "Praefatio" que pot traduir-se com "parlar primer".
Aquesta paraula és fruit de la suma de dos components: el prefix "prae-", que és sinònim de "abans", i el verb "fari", que és equivalent a "parlar".
Prefaci és un terme que fa referència a una secció o part introductòria d'una publicació. Es tracta del preàmbul que se situa en l'inici d'un llibre o un altre tipus de treball imprès i que, en general, funciona com una mena de guia per al lector.
El prefaci s'escriu abans que la resta de l' obra. En ell, l'autor pot esmentar els seus objectius i intencions. El prefaci també pot servir com introducció d'una novel·la i ser part de les seves accions (narrant esdeveniments previs als que seran l'eix de la trama).
Des de temps immemorials s'ha fet utilització de l'prefaci. Així, per exemple, sabem que en l'Antiguitat aquell s'emprava com a part inicial d'una obra, encara que cada civilització o cultura els realitzava d'una manera o altre.
En aquest sentit, ha arribat fins als nostres dies que els grecs apostaven per realitzar un prefaci curt i molt senzill, mentre que els romans ho desenvolupaven de manera molt general pel que podia ser usat per iniciar diversos tipus d'obres.
En qualsevol tipus de treball literari es fa interessant que compti amb un prefaci. No obstant això, on es converteix en peça fonamental és, sense cap dubte, en les obres teatrals. El motiu és molt senzill: en ell l'autor pot plantejar idees, arguments, línies i esbossos d'una sèrie àmplia d'elements que ha volgut transmetre en la seva feina però que potser no es poden percebre com hagués volgut en el que són els diàlegs que mantenen els diferents personatges.
Un clar exemple d'això el trobem en el prefaci que Molière va dur a terme en la seva obra "Tartufo", on guia i enriqueix el públic amb diferents enfocaments i orientacions.
Cal destacar que el terme sol utilitzar-se com a sinònim de pròleg: de fet, així és esmentat en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Per això molts escriptors i editors no diferencien entre els dos conceptes. Per a altres, en canvi, el pròleg s'assembla a el prefaci en què tots dos se situen a l'començament de el llibre, però el pròleg s'escriu a l'finalitzar l'obra.
El pròleg, d'altra banda, pot ser escrit per un tercer. Això és habitual quan es tracta d'un autor que publica el seu primer llibre o que encara no és reconegut, per la qual cosa demana a un altre escriptor amb més transcendència que s'encarregui de el pròleg. Aquesta signatura serveix com a suport per al nou llibre i contribueix a la seva difusió.
En el prefaci, en definitiva, l'autor pot explicar els motius que el porten a escriure l'obra en qüestió ja anticipar com desenvoluparà el procés d'escriptura.
Un altre ús de l'concepte de prefaci es troba en la litúrgia de l'cristianisme i fa esment a l' hora de la missa que precedeix el cànon. El prefaci és una oració que permet agrair a Déu i que dóna lloc a l'cànon on es consagra l'eucaristia.