En l'àmbit de la química, es denomina sal a aquell compost que resulta d'el reemplaçament dels àtoms d'hidrogen que formen part d'un àcid per certs radicals bàsics.
Les sals binàries, també conegudes com sals neutres, són el resultat de la combinació entre un metall i un no metall. D'acord a la fórmula d'aquesta combinació de tipus binari, primer s'ha d'escriure el símbol de l'metall al costat de la seva valència i després el símbol del no metall amb la seva valència corresponent.
Les sals binàries són un dels tres tipus de sals que existeixen, a les quals s'afegirien les ternàries i les quaternàries.
Cal tenir a més present que en la famosa taula periòdica es poden distingir de manera clara els seus dos components, ja que els metalls sempre es troben a l'esquerra de la ratlla negra, mentre que els no metalls apareixen en el que és la zona de la dreta d'aquesta ratlla.
Cal destacar, d'altra banda, que el no metall de les sals binàries sempre empra la seva menor valència. A l'nomenar el no metall en la combinació s'utilitza la terminació -ur.
La nomenclatura tradicional indica, respecte als metalls, que han d'esmentar-amb la terminació -ic. Hi ha una excepció quan el metall en qüestió disposa de dos valències i en la sal binària s'utilitza la menor valència: en aquest cas, el metall és esmentat amb la terminació -ós.
Tenint en compte aquestes regles de nomenclatura i la definició d'allò que es tendeix per sal binària, podem esmentar a l' bromur càlcic, el clorur sòdic, el sulfur plumboso, el clorur fèrric, el bromur auroso i el sulfur cobáltico entre les sals binàries o neutres.
Cal destacar que, més enllà de la nomenclatura tradicional, també es pot apel·lar a la nomenclatura sistemàtica (que inclou prefixos sobre el nombre de àtoms, tant de l'metall com de el no metall) ia la nomenclatura estoc (utilitza el nom del no metall com en la nomenclatura tradicional i el nom de l'metall amb la seva valència entre parèntesis i en nombres romans). Per exemple: trisulfur de dicobalto, clorur de ferro (III).
Sobre la sistemàtica podem afegir que el procés és molt senzill. En concret, el que cal fer és començar posant el nom de el no metall acabat amb la terminació -ur, però es procedeixen a afegir dos prefixos. Aquests vénen a indicar el que és el nombre d'àtoms de l'metall i de el no metall.
Exemples podrien ser aquests:
-FEC13, que passaria a cridar triclorur de ferro.
-CO2S3, que correspondria a la denominació de trisulfur de dicobalto.
A més de tot el que s'ha exposat fins al moment sobre les sals binàries, és important que coneguem que hi ha diversos tipus d'elles. Així, per exemple, ens trobem amb les halògenes, les mixtes, les àcides, les bàsiques, les sals binàries halògenes neutres…
Dins de l'àmbit educatiu, és important saber que les sals binàries es converteixen en part fonamental de l'assignatura de Química. Per aquest motiu els professors, entre moltes altres coses, estableixin nombrosos exercicis i activitats perquè els alumnes aprenguin a identificar ia formular les sals binàries, sense oblidar, que també faran èmfasi que puguin fer ús adequadament de les diferents regles i formes de nomenclatura.