El primer, abans de determinar el significat de el terme carbó, és conèixer el seu origen etimològic. En aquest cas, podem establir que procedeix de el llatí, exactament de "carbo", que es ve a referir a la matèria de color negre que queda com a resultat després de cremar la fusta.
Es diu, per tant, carbó a una substància fòssil resultant de el procés de descomposició d'un material llenyós. El carbó, que s'empra com a combustible, és un recurs no renovable: no es pot regenerar o produir per a sostenir el seu consum.
Compost per sofre, nitrogen, hidrogen, oxigen i altres elements, el carbó va sorgir majoritàriament en l'anomenat Període Carbonífer, que va finalitzar fa prop de 300 milions d'anys. A el procés geològic que va convertir substàncies orgàniques de tipus vegetal en carbó se l'anomena carbonització.
El desenvolupament de l'carbó s'inicia amb l'acumulació de vegetals en regions marines o pantanoses d'escassa profunditat. Les restes d'aquestes plantes es dipositen en el fons i, a l'ésser tapats per l'aigua, queden a resguard de l'aire. Amb el pas el temps, bacteris anaerobis transformen les substàncies, que comencen a enriquir-se en carboni ja cobrir-se de argila i sorra.
A l'utilitzar-se com a combustible, el carbó pot emprar-se per produir energia elèctrica. El carbó també s'usa en la indústria siderúrgica i en la producció de ciment, per exemple.
Es coneix com carbó vegetal a l'material de color fosc, sòlid i combustible que sorgeix per la combustió incompleta o la destil·lació de residus vegetals i de la fusta. Es tracta d'una substància amb un elevat percentatge de carboni.
De la mateixa manera, no podem passar per alt que també existeix el que es dóna a cridar carbó activat o carbó actiu. Es tracta d'un material altament cristal·lí i porós que s'empra tant per purificar l'aigua potable com per purificar glicerina passant per donar-li forma a màscares antigàs.
El procés per poder obtenir aquest material es porta a terme fent ús de materials com ara la closca de coco, palmeres, nous o fusta. Aquests després són sotmesos a dos tipus de procediments com són l'activació tèrmica i l'activació química.
El carbó animal, per la seva banda, s'obté d'un procés similar a el del carbó vegetal, però a partir d'ossos de animals. En aquest cas, el percentatge de carboni és inferior. El carbó animal s'utilitza com decolorant.
De la mateixa manera, dins de l'àmbit de la gastronomia, i més concretament de la rebosteria, existeix el que es coneix com a carbó dolç. Es tracta d'un dolç molt típic de les festes nadalenques a Espanya. Sí, perquè es considera que és el present que els Reis Mags deixen, en lloc de bons regals, als nens que no s'han portat bé durant l'any.
Visualment s'assembla a l'carbó mineral ja que és de color negre, té una consistència dura i la seva aparença és rocosa. És molt ric en sucre i s'obté a partir d'aquest i d'aigua.