El concepte de recepta té l'origen en el llatí recepta i posseeix dues grans accepcions: d'una banda, l'empren metges i pacients per fer esment a la prescripció de medicaments i, d'altra banda, en gastronomia representa els passos a seguir per reproduir un determinat plat.
La recepta de caràcter mèdic consisteix en una indicació facultativa que el professional de la salut deixa per escrit a manera de constància i referència per a l'adquisició de medicaments. Es tracta d'un document normalitzat que el metge desenvolupa quan ha de recomanar un remei perquè el pacient pugui aconseguir-ho en una farmàcia. Per elaborar-lo, el professional compta amb una habilitació legal. La recepta mèdica, d'aquesta manera, garanteix que les drogues que inclouen els medicaments siguin utilitzats només amb finalitats terapèutiques.
En general, aquesta classe de receptes s'estructuren en dues parts: la primera, que s'ha de lliurar a l'farmacèutic, és el cos, mentre que la segona és el volant d'instruccions destinat a l' pacient, on el metge descriu de quina manera s'han d'ingerir els medicaments (cada quantes hores, quin és el màxim permès per dia, com actuar davant de potencials efectes col·laterals, etcètera).
Pel que fa a les receptes de cuina, es pot dir que són aquelles que expliquen què ingredients inclou un dinar i la forma en què aquesta ha de ser preparada. Les receptes indiquen el procediment adequat perquè el plat en qüestió pugui recrear-se amb els mateixos resultats. Així mateix, pot proporcionar consells per ressaltar el sabor, trucs per evitar la cocció excessiva i diverses idees per a la presentació final.
Les receptes de cuina solen reunir-se en llibres i, en l'actualitat, en pàgines d'Internet. També és comú que es transmetin de generació en generació a nivell familiar.
Finalment, cal destacar que se li diu recepta a l' procediment que, a nivell general, possibilita que una persona aconsegueixi alguna cosa: "El meu pare creu tenir la recepta per a l'èxit en els negocis" .
Les 1000 cares de certes receptes
Sens dubte, el cas de la paella és el més polèmic. Aquest plat, que té un sens fi de formes, gaudeix d'una fama internacional i molts turistes visiten el país buscant provar la veritable. No obstant això, aquesta delícia de la cuina resulta ser l'especialitat de València, tant com la de Sevilla i Tarragona, per algunes de les zones en què s'assegura que la seva recepta és insuperable.
D'altra banda, en països com Argentina, on coexisteixen moltes cultures des de fa dècades, les receptes heretades dels immigrants han patit diverses modificacions pel que fa a les originals, sigui per la pèrdua natural d'informació que es produeix a l'transmetre de boca en boca, o bé pel fet que la persona estrangera no la conegués a la perfecció a l'hora d'ensenyar-la.
Atès que aquest país compta amb un gran nombre de persones originàries d'Itàlia i dels seus descendents, pizzes, pasta i gelat són tres dels casos en què més inconsistències es donen entre les versions europees i les argentines.
La pizza napolitana és un d'aquests casos; a l'Argentina, es coneix per aquest nom a aquella que, a banda de l' formatge mozzarella, presenta rodanxes de tomàquet, les quals són lleugerament cuites sobre el final de la preparació. A Itàlia, encara que també existeixen diferents postures i versions, molts defensen que la veritable recepta té tomàquet en salsa i alfàbrega, la qual no és un mer condiment sinó part essencial d'aquesta pizza.