Per poder conèixer el significat de el terme col·loquial, es fa necessari descobrir, en primer lloc, l'origen etimològic de la mateixa. En aquest cas, podem exposar que es tracta d'una paraula que deriva de el llatí, ja que és fruit de la suma de les següents parts:
-El prefix "con-", que significa "al costat".
-El verb "loqui", que és sinònim de "parlar".
-El sufix "-al", que s'usa per a indicar "relatiu a".
La primera accepció de l'adjectiu col·loquial que esmenta el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) al·ludeix a allò relacionat amb un col·loqui: una xerrada; una trobada per debatre un determinat assumpte; o un gènere literari basat en diàlegs.
L'ús més habitual d'el terme, de totes maneres, està vinculat al que resulta propi d'una comunicació informal. Una conversa, un text o una dissertació poden ser col·loquials quan apel·len a un llenguatge distès i quotidià.
Per exemple: "Disculpi, doctor, no entenc a què es refereix: ¿podria explicar-m'ho de manera col·loquial?" , "Sempre gaudeixo les classes d'aquest professor perquè utilitza un llenguatge col·loquial" , "Si desitja presentar una nota davant la junta directiva, no pot fer servir un to col·loquial" .
Es pot dir que les paraules, les expressions i els modismes que s'usen cada dia són col·loquials. En canvi, els tecnicismes i les construccions formals que només es fan servir en ocasions especials no són col·loquials.
Si una persona es treu el cap a la finestra i nota que el cel es va aclarir, és possible que comenti: "Va sortir el sol" . D'aquesta manera pot fer referència col·loquialment al que va veure. Per contra, resulta poc probable que expressi: "El Febus ha tret el cap" . Mentre que "sol" és un terme col·loquial, la paraula "Febus" no s'usa amb freqüència en l'actualitat.
En un sentit similar, mentre que un metge forense pot comentar que "El occiso presentava dos orificis al crani que van ser produïts per l'ingrés de projectils" , un periodista pot referir-se a la mateixa situació però de manera col·loquial: "El mort tenia dos trets al cap " .
Partint de tot el que s'ha exposat, ens trobem amb el fet que existeix el terme espanyol col·loquial. Aquest s'utilitza per fer referència a el registre informal que es realitza de l'castellà en la vida diària i quotidiana.
D'aquest es pot destacar, a més, que es considera que és expressiu, eficaç, útil i distès, al mateix temps que espontani. No menys rellevant és que es ve a determinar que la sintaxi de l'espanyol col·loquial es caracteritza per estar plena de pauses, per comptar amb repeticions i que és ràpida.
De la mateixa manera, es ve a indicar que és molt habitual que en la parla col·loquial es recorri a l'ocupació de vulgarismes en moltes ocasions.
A més de tot el que hem donat a conèixer, no podem passar per alt tampoc el fet que d'aquí a l'àmbit de la literatura s'ha utilitzat en més d'una ocasió el terme que ens ocupa. Bona mostra d'això és, per exemple, la novel·la "El col·loqui dels gossos", escrita i publicada l'any 1613 per Cervantes.