Un esquinç és una ruptura o trencament. El terme sol utilitzar-se per nomenar el esquinç muscular, que és una lesió de el teixit muscular amb danys en les fibres interiors i el trencament dels vasos sanguinis.
Per exemple: "El davanter xilè va patir un esquinç i estarà dues setmanes sense jugar" , "López ha deixat de córrer sobtadament: semblés que acaba de patir un esquinç" , "Aquesta temporada m'he perdut quatre tornejos ja que vaig tenir dos estrips i una pubàlgia " .
El esquinçament pot produir-se per contracció (amb un esforç que supera la capacitat biològica de l' múscul per resistir la tensió) o elongació (per un estirament exagerat). Un escalfament adequat abans de l'activitat física redueix la possibilitat de patir un esquinç, encara que no l'anul·la per complet. El desagarro també pot produir-se per excés d'activitat, quan la persona sent cansament en els músculs però segueix fent esforços.
Entre els factors de risc, es troben el sedentarisme, la desnutrició, la circulació deficient i malalties com ara la diabetis. Una altra possibilitat és que l'esquinç es produeixi per un traumatisme.
Qui pateix un esquinç, sent una punxada que li impedeix contraure el múscul. Es tracta d'un dolor sobtat i intens que pot estar acompanyat per una inflamació i l'aparició d'un hematoma.
Davant d'aquests símptomes, és important parar l'activitat física immediatament ja que, en cas contrari, és possible lesionar encara més el múscul afectat. Els experts recomanen repòs, l'aplicació de gel a la zona i la utilització d'una bena que permeti contenir l'hemorràgia. Després d'uns dies d'utilitzar fred per calmar la inflamació, la calor també resulta beneficiós per a recuperar-se d'un esquinç.
Entre les lesions més comuns que pot patir la retina es troba l'estrip, que consisteix en una ruptura capaç de causar el seu despreniment (la completa separació de la retina i l'epiteli pigmentari). Entre les causes més comunes de estrip de retina trobem les següents:
* Modificacions en l'humor vitri: es tracta d'un líquid transparent i gelatinós que ocupa l'espai entre la cara posterior de l'cristal·lí i la superfície interna de la retina. Amb el passar dels anys, es torna més líquid i la seva retraïment pot arrossegar la retina i generar un esquinç;
* Degeneració lattice: es tracta de zones de la retina que es deibilitan i s'encongeixen, la qual cosa afavoreix els estrips. Són especialment freqüents en persones amb un alt grau de miopia;
* Aparició de cicatrius: certes malalties que afecten la retina, com ser la retinopatia diabètica, torna més possible l'aparició de teixit fibrós entre la retina i el vitri, que mouen la retina i la doblen, arribant a provocar el seu despreniment o el seu esquinç. El mateix passa amb traumes oculars.
El major risc de patir un esquinç de retina el posseeixen la gent gran, els pacients amb miopia alta i les persones que: hagin sofert de trauma ocular; s'hagin sotmès a una cirurgia; pateixin d'aprimament o debilitat de la retina; estiguin travessant diabetis mellitus; tinguin familiars que hagin patit d'un esquinç o despreniment.