L'arrel etimològica de el terme incunable procedeix de l'vocable llatí Incunabula , que pot traduir-se com "bolquers". El concepte s'empra per qualificar aquells llibres que es van editar en el període comprès entre la creació de la impremta i els inicis de segle XVI.
En concret, aquesta esmentada paraula llatina podem establir que és el resultat de la suma de diversos components lèxics d'aquesta llengua:
-El prefix "in-", que equival a "cap a dins".
-El substantiu "cunae", que és sinònim de "bressol".
-El sufix "-bula", que s'empra per a indicar "instrument".
Incunable, per tant, és un adjectiu que s'aplica a les obres impreses entre 1450 i 1500 aproximadament. De vegades, es simplifica la delimitació temporal indicant que els incunables són llibres de l' segle XV.
S'estima que la idea de incunable va ser encunyada al segle XVII. Bernhard von Mallinckrodt i Cornelius Beughem solen ser assenyalats com els primers a plasmar la noció en una publicació.
En el temps dels incunables, l'impressor s'encarregava de tot el procés. No només era l'amo de la premsa, sinó que també fabricava el paper, s'encarregava de la fosa dels tipus i era l'enquadernador, l'editor i el llibreter. La rellevància dels incunables està donada per tractar-se dels primers documents que masificaron l'abast de la cultura.
Altres dades interessants sobre els incunables són els següents:
-És important conèixer l'existència dels proto-incunables i dels post-incunables. Els primers són els llibres que es van imprimir en les impremtes inicials entre 1472 i 1480, mentre que els segons són els llibres que es van imprimir al començament de segle XVI i que, per error, han estat classificats com incunables.
-El primer llibre imprès d'Espanya que es conserva és "Sinodal d'Aguilafuente", que va ser imprès en l'any 1472 per l'alemany Juan Parix d'Heidelberg.
-Els incunables solen tenir en comú diverses característiques com són poques divisions en el total de el text, escassa igual dels caràcters, la manca de l'títol en un full separat, l'absència de paginació, la no existència de sangria per separar capítols o paràgrafs…
Com la etimologia ho suggereix, la idea d'incunable es vincula al fet que els llibres impresos eren "bolquers" oa la "bressol" . Al segle XV van arribar a existir unes 1.200 impremtes que van permetre donar a conèixer milers obres: totes elles, qualificades com incunables.
La Biblioteca Estatal de Baviera, a Alemanya, és una de les institucions que ostenta major quantitat d'incunables, a l'albergar més de 18.000. Entre ells es troba la Bíblia de Gutenberg, considerada com l'incunable més famós ja que va ser el primer llibre que es va imprimir a gran escala apel·lant a un sistema de tipus mòbils.
Altres incunables importants, en el cas d'Espanya, són "Els dotze treballs d'Hèrcules" que va ser imprès en 1483 a Zamora per Enrique de Villena o la tragicomèdia "La Celestina" de Fernando Rojas, que va ser impresa en l'any 1499 a Burgos per Fadrique de Basilea i que està considerada un dels grans clàssics de la literatura en castellà.