Per perpetu s'entén a una cosa que dura de manera eterna, és a dir, per sempre. Procedent de l'vocable llatí perpetuus , aquest terme s'utilitza per nomenar allò que és capaç de perdurar al llarg de l' temps i que no té final o que es manté fins a la fi de la vida. Per exemple: "La mort d'un fill és un dolor perpetu amb el que sempre has conviure" , "Ànim! És només una mala ratxa: no existeix el infortuni perpetu, aviat les coses et sortiran millor " , " En algunes zones de Rússia, semblés que hi ha un hivern perpetu que castiga la població amb temperatures baixíssimes durant tot l'any " .
Cal ressaltar que la perpetuïtat pot estar vinculada a un càrrec que s'obté per herència o per nomenament i que s'estén fins a la fi de la vida. Dit lloc, per tant, té caràcter vitalici: "No puc entendre com la societat accepta un senador perpetu: això no és democràtic" , "El dictador va intentar obtenir impunitat a partir de autonombrarse com a congressista perpetu" .
La Mare de Déu de l'Perpetu Socors, d'altra banda, és una icona oriental que va començar a ser objecte de devoció dels agustins a Roma, quan el segle XV arribava a la seva fi. La seva festivitat té lloc cada 27 jun. Resulta interessant indicar també que a aquesta Verge se l'ha nomenat fa temps com a Patrona del territori haitià.
La cadena perpètua
A la Unió Europea hi ha un concepte que es coneix com cadena perpètua revisable que fa referència a la possibilitat de revisar la condemna d'un pres en un determinat termini de temps i, tenint en compte les actituds que hagi tingut el condemnat des del moment de l'empresonament i d'altres circumstàncies, concedir-li o no la llibertat.
Aquest tema desperta una infinitat de controvèrsies, atès que moltes persones asseguren que és una bona mesura per actuar contra el delicte, sense per això caure en la brutal decisió de la pena capital; però, un altre sector assegura que no és una mesura constructiva ja que provoca danys irreversibles en els condemnats, impedint-los tornar a començar, encara si estiguessin penedits del que han fet. Lamentablement, la cadena perpètua revisable no és una solució alternativa millor a la pena de mort ni la cadena perpètua pròpiament dita.
Se sap que els països que contemplen entre les seves lleis al de la pena perpètua revisable, posseeixen presos que compleixen una condemna que dura una mitjana de 20 anys, però, en altres països com Espanya la mitjana és de 40 anys, una experiència de la qual els condemnats surten absolutament danyats mentalment i incapaços de portar una vida social mitjanament estable.
Hi ha diverses opinions al voltant de si és o no constitucional aquesta mesura. En el cas d'Espanya, atesos els resultats que aquestes condemnes provoquen s'estima que no ho és pel fet que en en la pròpia Constitució s'explica que totes les penes privatives i la llibertat han de tenir com a objectiu primordial la reinserció social dels condemnats, i aquestes persones clarament no poden fer-ho després d'aquesta experiència.