El verb obrir es refereix a fer que alguna cosa deixi d'estar tancat o cobert, desvetllar el que està ocult o destapar una cosa. La noció de obertura està vinculada a aquesta acció, encara que també pot esmentar altres coses.
Una fissura, un rajadura, un esquerda o orifici també poden denominar com obertures: «Haurem de fer una obertura a la paret per passar les canelles» , «L'explosió va deixar una enorme obertura al sostre» , «Per favor, aconsegueix una mica de ciment perquè puguem tapar l'obertura » .
A la fonètica, l'obertura està vinculada a com s'obren i s'amplien els òrgans encarregats de la fonació a l'hora de permetre que passi el aire. Segons el so que es vulgui emetre, l'obertura serà major o menor.
Aquells sons que permeten ser pronunciats sense la intervenció dels òrgans fonadors, es realitzen amb una obertura molt més gran; en el cas del nostre idioma, succeeix amb les vocals, on el so de l'A es realitza amb una obertura superior a la de la resta de les vocals, oposada a el de la I.
Aquest terme s'oposa a el de tancament, que fa referència a la contracció dels òrgans fonadors per deixar passar l'aire i produir un so específic.
¿Obertura o obertura?
Aquest terme dóna lloc a moltes confusions a l'semblar-se molt a un altre: «obertura». A continuació intentarem establir les diferències entre tots dos, per tal de saber en un futur quan usar cada un perquè, malgrat el que molts asseguren, aquests dos conceptes no són intercanviables.
Si ens guiem per les definicions que ambdues paraules reben en el diccionari de la RAE, podem dir que si bé les dues fan referència a l'acció d'obrir alguna cosa, hi ha certes diferències. L'obertura és més aconsellable per parlar d'aquesta acció pròpiament dita, per referir-se a una actitud de tolerància davant d'una situació determinada (obertura enfront de la diversitat sexual), a l'acció de començar un emprenedoria (obertura de local) i també per parlar de el moment en què, a través d'un mecanisme determinat, s'aconsegueix obrir un forat (obertura de diafragma).
Obertura, en canvi, és més indicada per referir-se a una esquerda o forat que ja s'ha produït i és permanent, com un espai ampli enmig de dues muntanyes (obertura entre serres) o un buit pel qual passa la llum o l'aire (obertura d'una finestra).
Donades les grans contradiccions que generen aquests termes és normal trobar, fins i tot en diccionaris importants, que per a la òptica, l'obertura és el diàmetre d'una lent, que estableix quin serà l'angle d'un feix de llum a l'enfocar sobre el pla de la imatge, malgrat que en aquest cas també s'està parlant d'obertura.
Per acabar, cal diferenciar també aquest terme amb el de obertura, el qual fa referència a una peça musical que serveix com a introducció a una composició lírica, ja sigui una òpera, un oratori o qualsevol altra composició d'aquest estil.