En el llatí és on es troba l'origen etimològic de la paraula determinisme que ara anem a analitzar. I és que es troba composta a partir de la suma de tres components llatins:
• El prefix "de-", que s'usa per a indicar una adreça de "dalt a baix".
• El verb "acabés", que és sinònim de "posar un límit" o de "atermenar".
• El sufix "-isme", que pot traduir-se com "doctrina".
Pot definir-se a l' determinisme com la doctrina o la teoria que afirma que tots els fenòmens o esdeveniments estan determinats per algun motiu. Això implica entendre la realitat com la conseqüència directa d'una causa.
Es pot aplicar la idea de determinisme en diferents àmbits. A la biologia, la idea de determinisme fa referència a l'explicació de la conducta dels organismes vius segons les característiques dels seus gens. Això vol dir que els éssers humans i els animals actuen d'acord al seu adaptació evolutiva i al que dicta la genètica.
El determinisme biològic, en última instància, suposaria que les persones no són lliures, ja que es comporten segons característiques innates i hereditàries. Per tant, hi ha individus que haurien conductes reprovables que no podrien modificar-se tot i que la societat s'esforci per la seva readaptació.
De la mateixa manera, tampoc podem passar per alt l'existència del que es coneix com determinisme geogràfic. Aquest és una escola alemanya que es va crear a finals de segle XIX i que té com a marc d'actuació del que són les ciències socials.
El creador de el terme no va ser altre que Friedrich Ratzel, qui va venir a deixar palès que el mitjà és el que s'encarrega de determinar les accions de l'home en cada racó de la planeta.
Cal establir que davant aquesta escola es troba la que rep el nom de possibilisme geogràfic, també anomenada possibilisme. El francès Lucien Febvre va ser qui va dur a terme la fundació de la que venia a entendre que tant el medi ambient com els grups humans es relacionen prenent com a base el que és l'explotació de la Natura per l'home, el qual porta a terme les seves pròpies eleccions i posa en marxa diferents tècniques que utilitza per poder establir aquesta "interconnexió" amb el medi que l'envolta.
Les dues escoles van venir a exercir una dura confrontació fins i tot durant el segle XX.
En el context de la religió, el determinisme afirma que les accions de les persones són determinades per la voluntat de Déu. La gent, en definitiva, no podria actuar d'acord a l' lliure albir, sinó que estaria sotmesa a la predestinació.
A nivell econòmic, finalment, el determinisme es basa en la creença que la societat evoluciona segons les condicions econòmiques. Qualsevol estructura o sistema depèn de la propietat dels mitjans de producció i de les característiques de les forces productives.
El determinisme econòmic pot apreciar-se en el marxisme, que divideix l'estructura social en una superestructura (formada per la política, la ideologia, la legislació, etc.) i una infraestructura (les condicions materials i econòmiques) que la determina.