Per comprendre la noció de atac de pànic, cal definir primer els termes que la componen. Es diu atac a l'acte i resultat d'atacar: agredir, arremetre, ofendre. Pànic, per la seva banda, és una sensació intensa de por.
Es pot dir que un atac de pànic és un fenomen que es produeix quan una persona experimenta sobtadament 01:00 por de gran intensitat. L'atac pot durar alguns minuts o fins i tot hores.
Considerats com crisis d'angoixa, els atacs de pànic apareixen sense una causa aparent. L'individu, sense saber per què, comença a sentir-se atemorit i el seu organisme reacciona com si estigués davant d'una amenaça concreta. El subjecte, d'aquesta manera, comença a tenir problemes per respirar, tremolors, taquicàrdia, sudoració excessiva i marejos, entre d'altres símptomes.
L'atac de pànic s'associa a un sobtat augment de la ansietat. La persona no és conscient de l'motiu concret que desencadena la situació: es tracta d'alguna cosa que li provoca molta angoixa i que no aconsegueix processar per assimilar en la seva estructura psíquica.
A més de la sensació de terror i dels efectes físics, és habitual que la persona no pugui relacionar correctament el seu entorn amb la realitat i que experimenti una estranyesa respecte a si mateixa. També és comú la sensació de pèrdua de control sobre el seu cos i la seva vida en general.
Quan els atacs de pànic són recurrents, l'individu pateix el que es coneix com un trastorn de pànic. Aquesta afecció sol ser tractada amb teràpia psicològica (per detectar el motiu real de la angoixa) i amb fàrmacs receptats per un metge per pal·liar els efectes fisiològics (antidepressius, ansiolítics).
Quatre passos per superar un atac de pànic
Abans de procedir a detallar els quatre passos, cal aclarir que la solució definitiva requereix trobar la causa de l'ansietat i treballar perquè deixi d'afectar-de manera negativa, una feina que pot prendre molt de temps i determinació.
El primer pas és la relaxació. Cal fer-nos conscients que estem patint un atac de pànic i que podem superar-lo. Controlar la respiració és clau, i per a això hem d'inspirar lentament i profundament, intentant omplir la part baixa dels pulmons i després exhalar fins a expulsar tot l'aire, per a disminuir el nivell adrenalina.
Un cop haguem recuperat el control de la respiració, hem aturar el flux de pensaments negatius. Per a això sol ser útil a dir en veu alta qualsevol frase que ens ajudi a foragitar-los, com ser «prou!» o «fora!». Aquest pas s'oposa a la tendència més comuna, que consisteix a repetir frases destructives fins a entrar en un cercle viciós.
De manera similar a el pas anterior, hem de dir frases que ens tranquil·litzin oposades a les idees catastròfiques que solen sorgir durant els atacs. Per exemple, si tenim por estar patint un infart podem optar per repetir «és simplement un atac de pànic i el cor està bategant amb més força del que és normal, res més».
Finalment, encara que no haguem de fer-ho necessàriament en quart lloc, és important acceptar les pròpies emocions. No serveix de res negar o minimitzar la por que sentim durant un episodi, sinó que hem d'arribar a la arrel de el problema i intentar entendre les raons que el desperten.