Per poder conèixer el significat de el terme electromagnetisme es fa necessari, en primer lloc, descobrir el seu origen etimològic. En aquest cas, podem establir que es tracta d'una paraula que deriva de el llatí, exactament procedeix de la suma dels següents components lèxics d'aquesta llengua:
-El substantiu "elektron", que significa "electricitat".
-La paraula "magnes", que pot traduir-se com "imant".
-El sufix "-isme", que s'empra com a sinònim de "sistema" o d ' "activitat".
La noció de electromagnetisme s'utilitza per nomenar a la interacció que s'estableix entre camps magnètics i camps elèctrics. El concepte també s'empra per a denominar a l'especialització de la física centrada en l'estudi d'aquestes qüestions.
L'electromagnetisme s'encarrega de la descripció dels fenòmens que es desenvolupen a partir de la intervenció de càrregues elèctriques, tant en moviment com en repòs, que donen lloc a camps magnètics i elèctrics i que produeixen efectes sobre gasos, líquids i sòlids.
A l'electromagnetisme es el qualifica com una interacció fonamental que involucra partícules subatòmiques i que es genera a partir de la càrrega elèctrica d'aquestes. Fins 1820, els fenòmens magnètics i els fenòmens elèctrics eren presos com independents. En aquest any, però, el científic danès Hans Christian Ørsted (o Oersted) va descobrir de manera casual el vincle entre ells i així va sorgir l'electromagnetisme.
A partir d'aquí, concretament un any després, va ser quan el científic Michael Faraday va establir els fonaments de l'electromagnetisme. No obstant això, després d'aquests avenços es van produir molts altres també molt significatius, com el que va tenir lloc l'any 1865 quan el científic James Clerk Maxwell, d'origen escocès, va portar a terme les anomenades "quatre equacions de Maxwell". En les mateixes el que venia a deixar patent eren els aspectes més rellevants i les descripcions més exhaustives dels fenòmens electromagnètics.
Es pot dir que l'electromagnetisme s'encarrega d'estudiar la relació entre els fenòmens magnètics i els fenòmens elèctrics. Oersted va advertir que les forces que s'originen per les càrregues elèctriques que es troben en moviment possibiliten l'aparició de les forces magnètiques.
Les càrregues elèctriques en moviment generen, al seu voltant, un camp elèctric i també un camp magnètic. Aquest camp magnètic, al seu torn, exerceix una força sobre totes les càrregues elèctriques que es troben en el seu àmbit d' acció: la força electromagnètica. El valor dels camps magnètics, d'altra banda, està vinculat a la distància del punt respecte a l'conductor, a la forma d'aquest ia la intensitat del corrent elèctric.
A més de tot això, no podem passar per alt l'existència d'una altra sèrie d'aspectes sobre l'electromagnetisme. En concret, cal ressaltar que aquest té múltiples aplicacions entre les que destaquen les següents: el relé, l'electroimant i l'alternador.
No obstant això, també es fa present i s'utilitza en timbres, en els motors elèctrics, en el propi telèfon, en els dinamos, en els forns microones, en les targetes magnètiques, en els micròfons i fins i tot en les llums per a les bicicletes.