Un tic és una convulsió o agitació que es produeix per la contracció, sense voluntat, d'un o més músculs i que es reitera cada tant. Aquesta activitat excessiva es redueix quan el subjecte està distret o quan s'esforça per disminuir la freqüència o violència dels moviments.
Els tics són més freqüents en els menors d'entre vuit i dotze anys d'edat, i és habitual que desapareguin després de la adolescència. És possible distingir entre els tics que neixen per motius psicològics (amb moviments que, en una primera etapa, es reiteraven de manera voluntària) i aquells de origen neurofisiològic (com el cas de l' trastorn de Tourette).
Aquest últim trastorn esmentat, el de Tourette, podem establir que es caracteritza pel fet que qui el pateix compta amb un ampli nombre de tics no només a nivell físic o motor sinó també a nivell vocal. Així mateix cal subratllar el fet que encara no s'ha descobert la causa que origina aquesta síndrome encara que se sap que és fruit d'una sèrie de defectes en diverses parts del cervell.
Diversos tractaments són els que existeixen actualment per als malalts d'aquest esmentat trastorn que han patit alguns dels personatges més importants de la nostra història com seria el cas de l'compositor Amadeus Mozart, Napoleó Bonaparte, els escriptors Hans Christian Andersen i Molière, o el que fos tsar de Rússia Pere el Gran.
El tractament dels tics sol basar-se en exercicis especials per distendre la musculatura, psicoanàlisi i, en alguns casos, el subministrament d'ansiolítics. L'objectiu és minimitzar el nivell de ansietat de la persona i buscar el possible conflicte psicològic que sigui el punt de partida dels tics. Els especialistes destaquen que cal evitar les correccions permanents o els reptes als que pateixen tics, ja que resulten contraproduents.
TIC també és la sigla de Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El concepte s'utilitza per nomenar les tècniques vinculades a la gestió i la difusió de informació. La telefonia, Internet, els videojocs, els reproductors digitals i la informàtica formen part de el camp de les TIC.
Aquestes esmentades tecnologies s'han convertit, per exemple, en indispensables en molts centres escolars d'Espanya. Així, cada vegada més va augmentant el nombre d'escoles i instituts que reben la denominació TIC perquè compten amb unes instal·lacions i dispositius que permeten als seus professors ensenyar les diferents matèries fent ús dels mateixos.
Això dóna lloc al seu torn al fet que els alumnes puguin aprendre les corresponents assignatures d'una manera no només més amena i entretinguda sinó també tenint a l'abast de la seva mà des d'activitats interactives, gràcies a pàgines webs o blocs així com exercicis de WebQuest, fins a un ampli nombre de recursos que els faran més fàcil la comprensió de les lliçons i la consecució d'habilitats.
La noció de TIC inclou tant als avenços tecnològics d'aquests rubros com a sector econòmic que els engloba ia les eines que busquen millorar la qualitat de vida de l' ésser humà.