El terme xalet té procedència francesa i està acceptat per la Real Acadèmia Espanyola (RAE). D'acord a aquest diccionari, fa a l'edificació de, al menys, una planta dotada amb jardí i que es reserva per al allotjament unifamiliar. El vocable xalet també es troba admès per la RAE.
Les característiques amb què ha de comptar una edificació per a ser considerada un xalet són: una àmplia habitatge que es trobi envoltada per un jardí o pati adjacent. El xalet no inclou, però, un pati interior entre els ambients.
Segons s'explica, els primers xalets es van originar a Suïssa i en altres nacions alpines; encara que poc després van ser instaurades també en altres regions. Es tractava d' edificacions de fusta amb teulada en pendent on vivien els pastors. En general, tant ells com els seus familiars se situaven en el nivell intermedi, amb el bestiar situat en un estable desenvolupat al pis de baix i un graner o paller a la planta més alta. Aquesta disposició es modificava amb el pas de les estacions. En l'estiu, el bestiar era dut a les pastures alpins, on els pastors comptaven amb algun tipus de barraca. En aquells dies, el pis inferior de l'xalet quedava lliure per a altres usos.
Avui, es consideren xalets aquelles vivendes que es troben inspirades en aquest disseny alpí, tot i que es trobin a la ciutat i no tinguin cap ús vinculat a la ramaderia o la agricultura.
En les diferents regions les estructures d'aquests edificis eren diverses, es tenia en compte no només els materials amb què es comptava sinó també la freqüència de pluja i altres elements climàtics que puguin afectar l'estabilitat de la construcció. Tal és així, que es coneixen diferents tipus de xalets avui dia, cadascun derivat d'una regió particular, alguns d'ells són: Xalets estil americà, anglosaxó, normando, anglo normando, italià i germànic, entre d'altres. Cal esmentar que a cada país també es coneixen noms particulars per als mateixos d'acord a la regió on es troben instaurat.
El material amb què es troben construït també varia d'acord a el tipus de xalet, pot ser de pedra, de maçoneria o de fusta.
Un curiós xalet en ple Buenos Aires
Va ser un valencià, el nom era Rafael Díaz, el responsable d' construir aquest edifici tan particular en ple centre porteño, un luxe que va poder donar-se aquest home a la fi de segle XIX i de què encara podem gaudir tots amb la vista.Es tracta d' un xalet de tipus normand enfilat a la part alta d'un edifici de nou pisos que podria ser un dels signes més identitaris de la ciutat.
Díaz va arribar a Buenos Aires a la recerca d'una millor vida i, després de treballar diversos anys en relació de dependència, va fundar una casa de mobles amb la qual va recollir grans èxits empresarials; així va arribar a convertir-se en el gerent de la botiga de mobles més gran de tota Amèrica Llatina, amb la seu a prop d'on posteriorment es eregiría l'obelisc.
Com Rafael Díaz era un apassionat dels xalets, principalment de l'estil normando, va decidir construir-un a la cimera de la seva botiga; no només va ser un dels primers xalets construïts en una ciutat, sinó que a més es va fer famós per trobar-se construït a la part alta d'un alt edifici.
Actualment, tot i els nombrosos canvis que ha viscut la ciutat, el xalet continua allà, sobrevivint a les inclemències de el temps, tapat per nombrosos cartells publicitaris que li impedeixen observar la ciutat i fins i tot la costa d'Uruguai (que en dies molt assolellats podia veure).