Provinent d'un vocable de el llatí, el terme eufemisme fa referència a una manifestació decorosa, l'expressió més directa i franca seria molt dura o sonaria malament. Es refereix a un concepte que serveix per substituir un altre més ofensiu, vulgar o fins tabú; es considera que l'utilitzat és l'adequat per ser políticament correcte. Això vol dir que la utilització d'un eufemisme impedeix xocar amb l'interlocutor a l'dir-li una cosa que, d'altra manera, podria ser intolerable per a ell.
També pot utilitzar-se per substituir un nom secret o amb una intenció còmica. L'objectiu de l'eufemisme és donar a entendre una realitat però maquillant els aspectes més conflictius de la mateixa. En el cas de l' humor, permet expressar una gràcia d'una forma intel·ligent, obligant a el receptor a comprendre el doble sentit d'una determinada frase.
La política és l'àmbit on els eufemismes són més habituals. A el fer ús d'un eufemisme, un polític pot amagar una decisió que seria poc popular i presentar les seves propostes com una cosa més tolerable per la societat. Per exemple: "Per garantir el creixement és necessari realitzar un ajust impositiu" és un eufemisme que pot dir-se en lloc de "Anem a augmentar els impostos davant la crisi" .
Un altre exemple d'eufemismes en la política apareix en les relacions internacionals quan hi ha conflictes bèl·lics. La frase "danys col·laterals" emmascara les morts d'innocents que es produeixen per una guerra. La societat és més tolerant davant la idea que un bombardeig va causar "importants danys col·laterals" en lloc d'escoltar que aquest atac "va generar la mort de 200 civils" . "Operació" en lloc de "invasió" és un altre eufemisme en l'entorn bèl·lic.
Els eufemismes també són habituals en el llenguatge quotidià. Sovint s'utilitza la noció de "adult major" en lloc de "ancià" o "vell" . Mentre que "vell" és ofensiu, la idea d' "adult major" suggereix una edat avançada de manera més subtil que "ancià" .
Els eufemismes i el políticament correcte
En la retòrica (disciplina relacionada amb tots els camps de coneixement que s'encarrega d'estudiar i desenvolupar diversos procediments i tècniques per a una utilització correcta de l'llenguatge) un eufemisme és una figura retòrica que serveix per substituir un terme per un altre. L'objectiu és evitar utilitzar aquelles paraules que puguin ser desagradables o feridors darrere d'altres que puguin ajudar a expressar el mateix sense causar una mala reacció en l'oient. Encara que en la literatura actual cada vegada s'utilitza menys, aquesta figura sol trobar molt en les obres de tall clàssic.
Un exemple d'eufemisme pot ser el utilitzar el concepte de «tercera edat» per fer referència a la «vellesa» o «entreteniment adult» per no dir pornografia.
Es parla de l' llenguatge políticament correcte i molts asseguren no trobar lligats a ell, però, tots els estem en major o menor mesura. L'important és saber comprendre els límits; no exagerar en la nostra comprensió dels altres, però tampoc tractar de mala manera a algú que no ens ha fet res.
Utilitzar eufemismes pot ajudar-nos considerablement a relacionar-nos amb el món però abusar del seu ús en el nostre discurs pot portar-nos a mantenir comunicacions poc directes i perjudicar el nostre desenvolupament enfront de l'món; per tant, és important saber quan és millor ser políticament correctes i quan evitar els eufemismes per ser més naturals i directes, amb totes les conseqüències que això implica.