Globus, de el llatí globus , és una superfície esfèrica els punts equidisten de l' centre. El terme pot utilitzar-se per identificar diversos objectes, com una joguina, un adorn o una aeronau.
Terraqüi, per la seva banda, és un concepte compost pels vocables llatins terra ("terra") i aigua ("aigua"). La noció s'aplica amb referència a el globus o l'esfera terrestre.
El globus terraqüi, per tant, és una esfera en la superfície apareix representada la disposició que les terres i els mars tenen al planeta Terra. Es tracta d'un model tridimensional a escala del nostre planeta que s'usa amb fins científics, educatius, lúdics o ornamentals.
Per exemple: "Quan era petit, passava hores veient el globus terraqüi" , "El meu oncle em va regalar un globus terraqüi per decorar la biblioteca" , "La mestra em va demanar que trobi tres països europeus en el globus terraqüi" .
Un globus terraqüi construït per Martin Behaim en 1492 és el més antic dels que es conserven en l'actualitat. El primer globus terraqüi amb representació de les terres que els europeus van conèixer després dels viatges de Cristòfor Colom i altres exploradors data de 1507 i correspon a Martin Waldeseemüller.
No obstant això, encara que és el més vell que s'ha aconseguit fer arribar fins als nostres dies no és el més antic. I és que des de temps immemorials l'home va tenir necessitat de dur a terme la construcció de globus terraqüis per poder entendre el planeta en el qual estava i com aquest funcionava.
Així, es considera, que van dur a terme la creació d'aquests esmentats objectes figures com ara el cartògraf i filòsof grec Crates de Mals. En concret, aquest personatge està considerat com la primera persona que va construir un globus terraqüi. Ho va fer en la meitat de segle II aC i destacava perquè en ell s'incloïen llocs com, per exemple, les Antípodes.
De la mateixa manera, també és interessant conèixer que des d'aquell llavors i fins que es donés forma a el de Martin Behaim, van existir altres globus terraqüis igualment interessants. Entre aquests es trobaria, per exemple, el que es va realitzar al segle IX pel califa Al-Dt.'mun, que va inspirar l'obra "Les mil i una nits", i que es caracteritzava per tenir un elevat grau de perfecció.
Així mateix tampoc cal oblidar-se de l'globus que es va crear l'any 1267, a la ciutat asiàtica de Pequín, de mans de l'persa Jamal ad-Din.
L'habitual és que el globus terraqüi se situï en un suport en angle. D'aquesta manera pot representar l'angle planetari davant el sol i el gir de la Terra, el que ajuda a visualitzar com passen els dies.
No cal passar per alt tampoc que el globus terraqüi compta amb l'esmentada aparença perquè, d'aquesta manera, facilita de manera notable el que és no només l'anàlisi de com es porta a terme el canvi dels dies sinó també de les estacions de l' any.
Els globus terraqüis, en general, presenten els paral·lels i els meridians perquè puguin ubicar diferents localitzacions amb més facilitat. Alguns globus inclouen relleu per mostrar la topografia o apel·len a diferents colors perquè les elevacions siguin notòries.