De el llatí inspiratĭo , la inspiració és el procés o el resultat d' inspirar- o inspirar (fer que l'aire de l'exterior ingressi als pulmons, impulsar pensaments en la ment). El concepte té dues grans usos: d'una banda fa referència a la il·luminació que una divinitat o una força sobrenatural aporta a una persona mentre que, d'altra banda, el terme nomena a l' ingrés d'aire a l'organisme a través del nas.
En el primer cas, la inspiració està vinculada a l' estímul espontani que sorgeix a l'interior d'un artista o creatiu. La inspiració no apareix per esforç o voluntat; per tant, es diferencia de la feina o de l' entrenament.
Per exemple: "La inspiració per a aquest llibre em va arribar quan viatjava pel país al costat de la meva dona" , "He de lliurar un text en pocs dies, però la veritat que últimament no tinc inspiració i em costa escriure" , "El nou disc de l'cantant evidència un desgast de la seva inspiració " .
Aquesta accepció de el terme que estem abordant és el que dóna lloc a l'anomenada inspiració artística, la qual té el seu origen en la cultura hel·lènica. En ella hi havia la figura de la musa que es considerava que era la deessa que "portava" els artistes a realitzar les seves diferents composicions i treballs.
En concret, a Grècia tenien nou muses que eren les fonts d'inspiració per a poetes, músics o pensadors, entre d'altres. Així, aquelles eren les següents:
Cal·líope, la musa de la poesia èpica i l'eloqüència.
Erato, la de la cançó amatòria.
Melpómene, la de la tragèdia.
Talia, la font d'inspiració per a la poesia bucòlica i també per a la comèdia.
Urania, la musa de l'astronomia i les ciències.
Clio, la de l'epopeia.
Euterpe, la de la música.
Polímnia, la de la poesia sacra i els cants sagrats.
Terpsícore, la inspiració per a la dansa.
Més enllà del que espontani de la inspiració, el subjecte pot contribuir al fet que aquesta aparegui. Cada persona té els seus rituals o costums que porta a terme amb el desig de fer sorgir a la inspiració. Preparar un espai a la casa, escoltar música, aromatitzar l'ambient, visitar un determinat lloc o viatjar són algunes de les conductes habituals per fomentar la inspiració.
A la respiració, la inspiració o la inhalació consisteix en l'entrada d'aire a l'organisme: "Vull veure com caminen els teus pulmons: si us plau, fes una inspiració profunda" .
A més del que s'ha esmentat hem d'exposar que hi ha dues pel·lícules que utilitzen com a títol el terme que estem analitzant. La primera d'elles, es va presentar l'any 1946 i està dirigida pel cineasta Jorge Jantus. Francesc de Paula o José Olarra són els actors que encapçalen el repartiment d'aquesta producció argentina que exerceix com a biografia del gran compositor Franz Schubert.
El segon film, també anomenat "Inspiració", és mexicà i va ser portat a la gran pantalla en 2001 de mans de el director Àngel Mario Horta. En ell es pren com a protagonistes a diversos joves que es coneixen una nit en una discoteca i que, a partir d'aquest moment, s'entrellaçaran les seves vides per anar coneixent els pilars de l'existència humana: l'amor, l'amistat, el dolor…