El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) es refereix a la plusvàlua com el augment de l' valor d'un objecte o cosa per motius extrínsecs a ells. El concepte, també conegut amb el nom de plus-vàlua, va ser desenvolupat per l'alemany Karl Marx (1818 - 1883).
D'acord amb l'exposat per Marx, la plusvàlua consisteix en el valor que l'obrer que percep un salari per la seva tasca genera per sobre de diners que representa el seu esforç laboral. Aquest valor, que podria definir-se com treball no pagat a l'obrer, queda en poder de l'capitalista, que veu en la plusvàlua la base de l'acumulació monetària.
Per entendre la noció de plusvàlua, cal prendre en compte que a cada mercaderia li correspon un preu que guarda relació amb el temps de treball socialment necessari per a la seva producció. La força de treball també és considerada pel marxisme com una mercaderia, el valor està vinculat a l'essencial perquè el treballador pugui subsistir i reproduir-se.
Vegem aquest concepte a través d'un exemple pràctic: si una persona ha de treballar nou hores diàries per satisfer les seves necessitats bàsiques i les de la seva família, rebent una paga un 60% per sota del normal en el seu rubro, el percentatge restant de salari queda en mans del seu ocupador, i representa la plusvàlua generada per la feina. Aquest valor és un nou i addicional, una plus-vàlua, ja que no forma part de cap altre component de l'procés productiu.
Aquesta apropiació de la plusvàlua és l'explotació de l' capitalisme. Segons Marx, el capitalista pot incrementar el nivell d'explotació per mitjà de la maximització de la plusvàlua absoluta (a partir d'estendre la jornada laboral) o de la plusvàlua relativa (retallant el valor de la força de treball).
Impost de plusvàlua
El impost de plusvàlua s'ha de pagar dins dels primers 30 dies laborals des del moment de la transmissió. En el cas d'herències, davant les quals també és el receptor qui ha d'abonar l'impost, el termini s'estén a sis mesos a partir del dia de la mort, amb la possible pròrroga a un any, mitjançant la pertinent sol·licitud per escrit abans de l'venciment del primer període.
Cal assenyalar que aquest impost no s'ha de pagar en tots els casos; algunes de les excepcions són:
* L'aportació de drets i béns feta per un cònjuge a la societat conjugal, una adjudicació verificada a favor seu o una transmissió feta amb l'objectiu de pagar els seus havers comuns;
* La transmissió d'un bé immoble d'un cònjuge a un altre, o un dels seus fills, per complir amb una sentència de nul·litat matrimonial o divorci;
Així mateix, les següents entitats i persones queden exemptes de l'pagament:
* L'Estat, així com els seus organismes autònoms;
* Les comunitats autònomes, la qual cosa s'estén a les seves entitats de dret públic;
* Qualsevol institució que hagi estat qualificada com benèfica;
* Qui hagin estat reconeguts com a exempts a través de convenis o tractats de caràcter internacional;
* La Creu Roja.