Abans d'entrar de ple en l'establiment de l'significat de poder executiu, es fa necessari procedir a determinar l'origen etimològic de les dues paraules que el conformen:
-Poder emana de el llatí vulgar "posere".
-Executiu deriva de el llatí "exsequitus", que pot traduir-se com "relatiu a continuar fins al final". Es troba conformat per tres parts diferenciades: el prefix "ex-", que és sinònim de "cap a fora"; el verb "sequi", que significa "seguir", i el sufix "-tivo", que ve a indicar el que és una relació activa.
Un Estat disposa de tres facultats essencials: legislar, administrar justícia i executar les polítiques públiques. Per això es diu que l'Estat pot dividir-se en tres poders que són exercits per diverses institucions i organismes: el poder legislatiu, el poder judicial i el poder executiu.
En aquesta oportunitat ens centrarem en el poder executiu, la funció és garantir el compliment de les lleis desenvolupades a través del poder legislatiu i administrades d'acord a el poder judicial. El poder executiu, en altres paraules, està vinculat a la gestió de l'funcionament de l'Estat en el dia a dia.
Quan el concepte refereix a la facultat estatal en general, s'escriu amb minúscules inicials (poder executiu). En canvi, si la noció esmenta a l'òrgan estatal que exerceix dit poder, s'han d'incloure majúscules a l'inici de cada paraula (Poder Executiu).
El poder executiu d'un Estat democràtic recau en funcionaris elegits a través del vot popular. Les eleccions permeten que la població triï a les persones que actuaran com els seus representants en la presa de decisions que concerneixen a la societat en general.
D'acord a l' sistema en qüestió, el poder executiu és encapçalat per un president, 1 cap de Govern o primer ministre. Aquest mandatari sol tenir la facultat d'elegir els seus ministres i secretaris, que actuen en un àmbit determinat (encarregant del que fa a l'economia, la salut, el turisme, etc.).
És important saber que l'esmentat poder executiu al seu torn es pot dividir en tres, segons la funció que realitza:
-Funció reglamentarista, que és el conjunt de tasques que es desenvolupen a través del que són decrets i normes.
-Funció política, que és la que realitza amb el clar objectiu d'aconseguir que els ciutadans puguin veure satisfets els seus interessos de la millor manera possible. Per aquest motiu suposi haver de prendre mesures que sorgeixen i que no estan desenvolupades per lleis o normes prèvies. En concret, en aquest apartat es poden incloure des emprendre intercanvis comercials amb altres països fins a nomenar ministres.
-Funció administrativa. Sota aquesta denominació s'inclouen totes les tasques que es desenvolupen tant des dels diferents ministeris com des de la resta d'òrgans, com ara empreses de l'estat. Així mateix també alberga a les tasques realitzades en governacions, delegacions, secretaries d'estat o intendències.
És important ressaltar que el funcionament de l'Poder Executiu, el Poder Legislatiu i el Poder Judicial és interdependent: un poder no pot passar per sobre d'un altre. El funcionament coordinat dels tres poders està establert per la Constitució de cada Estat.