El terme precàrrega no forma part de l' diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). El concepte, de totes maneres, és d'ús freqüent en el camp de la medicina amb referència a la feina que realitza el cor.
Es coneix com precàrrega a l' volum de sang que s'encarrega de distendre el ventricle esquerre de l'òrgan abans que es produeixi la contracció. Aquest volum és el que es registra quan es va completar l'ompliment de l'ventricle.
La precàrrega, per tant, és la pressió que provoca la distensió de l'ventricle quan es completa l'ompliment i es realitza la corresponent contracció. En teoria, la precàrrega consisteix en el primer estirament de la fibra muscular cardíaca: com que és impossible mesurar això en el moment en què passa, es apel·len a certs càlculs estimatius.
La pressió que exerceix la sang a l'circular pel organisme, el seu major o menor rapidesa per retornar i el volum sanguini incideixen en la precàrrega, que també està vinculada amb el volum diastòlic final de l'ventricle (un volum major implicarà una major precàrrega). Quan es realitza una activitat física o s'incrementa el volum de la sang, també augmenta la precàrrega.
En multitud d'ocasions, els professionals mèdics es veuen en la necessitat d'atendre pacients que arriben a l'hospital tenint alterada el que és la precàrrega, la qual es mesura mitjançant el que es coneix com catèter de Swan Ganz.
En aquest sentit, és important que tinguin clar que hi ha una sèrie de factors que propicien que la precàrrega estigui augmentada, respecte al que vindrien a ser els paràmetres normals. En concret, tres poden ser les principals causes d'aquestes circumstància:
-Que la persona pateixi una insuficiència cardíaca de tipus congestiva.
-Que hi hagi una vasoconstricció. Aquesta pot ser provocada per una hiportermia, una estimulació simpàtica exògena o una estimulació simpàtica endògena.
-Pel que es dóna a cridar hipervolemia. Aquesta al seu torn està causada per dues circumstàncies fonamentalment: una insuficiència renal oligoanúrica o una sobrecàrrega de volum.
D'altra banda, hem de tenir clar que la precàrrega també pot estar disminuïda. Per què causes? Per diverses, com les que mostrem a continuació:
-La persona en qüestió té una taquicàrdia, que excedeix el que són les 120 pulsacions per minut.
-El individu està patint el que es dóna a cridar hipovolèmia. Aquesta es pot originar, al seu torn, per diferents factors com la diarrea, una hemorràgia, la deshidratació, la ingesta abusiva d'diürètics o fins i tot els vòmits.
-Una vasodilatació. Aquesta pot estar relacionada amb diversos factors, sent els més habituals un cas de sèpsia i fins i tot el que es dóna a cridar anafilaxi.
Es pot dir, en definitiva, que la precàrrega s'encarrega de distendre el cor abans que es produeixi la seva contracció, a partir de la pressió suportada per la paret de l'ventricle en la finalització de la diàstole. La precàrrega és directament proporcional a l' ràdio ia la pressió; en canvi, resulta inversament proporcional respecte a l'espessor de la paret ventricular.