S'anomena preescriptura a la etapa que precedeix la redacció. Es tracta de la fase inicial d'un procés d'escriptura.
Sol dir-se que la preescriptura és la instància en la qual l'escriptor passa de el pensament a la paraula escrita. En aquest període, l'autor anota paraules soltes i idees i pot crear esquemes i mapes que després ho ajudaran en l'escriptura.
És important tenir en compte que, fins que un text és publicat, l'escriptor porta a terme diversos passos i compta amb l'assistència d'altres persones. La preescriptura és el punt de partida per a organitzar els pensaments; després arriba l'escriptura pròpiament dita i més endavant, la revisió.
El material ja revisat i corregit després és editat i finalment es concreta la publicació. És habitual que altres individus més enllà de l'autor intervinguin en la revisió, la correcció i l'edició de la obra.
Tot i que no hi ha una única manera de desenvolupar la preescriptura, en general implica definir el tema, organitzar la informació i realitzar les primeres proves d'escriptura. En el terreny acadèmic, la preescriptura preveu registrar dades que es van obtenir d'una o més lectures i processar per estar en condicions de generar el text propi.
La planificació de el text també suposa definir el seu propòsit, determinar a quin tipus de lector es pretén arribar i establir les característiques generals de l'escrit. Per als lectors, tota aquesta feina resulta invisible, tot i que es reflecteix en les característiques de l' text. Es pot afirmar que el text final no podria haver-se escrit sense aquesta tasca prèvia de preescriptura.