Els éssers vius poden classificar-se de diferents formes. Aquesta classificació, de fet, ha canviat al llarg de la història, adaptant-se als descobriments científics ia les diferents postures dels experts.
Es coneix com a regne monera o monera a el conjunt de microorganismes que es componen d'una única cèl·lula procariota, mancada d'un nucli definit. La noció, però, no s'utilitza massa en l'actualitat, ja que es prefereix el concepte de regne procariota.
El naturalista alemany Ernst Haeckel (1834 - 1919) sol ser assenyalat com el primer científic en parlar de el regne monera. En 1866, Haeckel va dividir els éssers vius en animals, plantes i protists. En aquest últim regne va incloure un conjunt d'organismes anomenats moneres, que serien els més simples de tots. En aquesta classificació també hi havia els eucariotes i els procariotes.
Cal assenyalar que en l'etimologia d'aquest terme, el qual deriva d'un vocable grec la pronunciació s'aproxima a «moneres», es troba la idea de «simplicitat», i per això es va escollir per a denominar a aquests organismes.
En la dècada de 1920, el francès Édouard Chatton (1883 - 1947) va distingir entre els procariotes i els eucariotes. A partir de llavors, el regne monera va començar a associar-se als primers.
En l'actualitat, predomina la teoria dels cinc regnes: els éssers vius es divideixen en animals, plantes, fongs, eucariotes i procariotes. La classificació de monera va quedar vinculada a l' clado dels organismes procariotes, que són els organismes cel·lulars de menor grandària, mancats de nucli cel·lular i orgànuls.
La manca d'ús de la idea de regne monera té a veure amb la distinció que actualment es realitza entre les bacteris i les arqueges, dos conjunts de diferents característiques. D'aquesta manera es modifica tot el sistema de classificació dels organismes.
Les arqueobacteris són un conjunt de microorganismes unicel·lulars que, de la mateixa manera que els bacteris, posseeixen una morfologia procariota, o sigui que no tenen un nucli ni, en general, orgànuls membranosos a l'interior. Atès que en essència són diferents als bacteris, tenen el seu propi regne (o domini). En el passat, quan se les incloïa en el regne monera, els científics les denominaven arquebacterias , nom que ja ha quedat en desús.
Podem dir que el regne monera presenta les següents característiques, sumades a les ja esmentades en paràgrafs anteriors:
* La seva grandària, el més petit de qualsevol organisme cel·lular, pot estar entre 3 i 5 micròmetres (una unitat de longitud que equival a la milionèsima d'un metre);
* Pel que fa al seu nivell cel·lular, generalment són organismes unicel·lulars;
* No posseeixen mitocòndries, plastidis ni sistemes endomembranosos de cap tipus;
* La seva alimentació és osmótrofa , o sigui que adquireixen els nutrients que necessiten en forma de substàncies dissoltes, mitjançant el procés conegut com osmosi, i pot donar-se de forma heteròtrofa (si s'alimenten de substàncies que han sintetitzat altres organismes) o autòtrofa (si elles mateixes sintetitzen les seves pròpies substàncies orgàniques, necessàries per al metabolisme, partint de substàncies inorgàniques);
* Requereixen d'un nivell ínfim d'oxigen per a la seva supervivència;
* Es reprodueixen fonamentalment a través de fissió binària, de manera asexual. Els organismes procariotes no experimenten la mitosi. Intercanvien o conjuguen material genètic per aconseguir la formació d'un nou exemplar;
* Poden tenir flagels per facilitar la seva locomoció.