Abans d'entrar de ple en la definició de el terme ablatiu, es fa imprescindible que procedim a determinar l'origen etimològic de la paraula. En aquest sentit, hem de dir que deriva de el llatí, en concret, de "ablativus", que pot traduir-se com "relatiu al portat" i que és fruit de la suma dels següents components:
-El prefix "ab-", que indica separació.
-La paraula "latus", que deriva d'un verb que significa "produir" o "portar".
-El sufix "-tivo", que s'empra per fer esment a una relació passiva o activa.
La idea d' ablatiu s'utilitza en el terreny de la gramàtica i està vinculada a la construcció de les oracions. Ablatiu és un cas gramatical que permet assenyalar diferents circumstàncies mitjançant l'ús de preposicions. Cal destacar que es diu cas gramatical a l'atribució d'una marca de tipus morfosintàctica a un element d'acord a el paper que exerceix en la predicació verbal.
El que fa l'ablatiu és evidenciar les circumstàncies espacials, temporals o d'un altre tipus, modificant a un o més termes d'acord a la funció que desenvolupen en l'oració.
Per exemple: "Hi ha intrusos a casa" . En aquest cas, la preposició "en" permet informar sobre la circumstància de lloc. Així s'especifica que els "intrusos" estan "a casa" . Un altre exemple de cas ablatiu és "morir per una infecció" (la preposició "per" permet incloure la causa de mort en l'oració en qüestió).
En el castellà, certs pronoms personals (com "si" , "amb tu" , "amb mi" , "tu" i "mi" ) disposen de formes ablatives. En altres pronoms, la forma ablativa és coincident amb la forma que té el nominatiu-vocatiu.
L'ablatiu té diferents característiques d'acord a la llengua. En el llatí, suposa modificar la terminació d'un vocable per assenyalar les circumstàncies. En aquest idioma, es fa referència a l' ablatiu absolut per nomenar a la construcció la particularitat és presentar tots els seus elements constitutius en ablatiu.
És important establir que en el llatí ha un total de vuit casos gramaticals, la majoria dels quals "va heretar" de l'protoindoeuropeo. I entre aquests hi ha el cas ablatiu, de què val la pena conèixer algunes rellevants senyes d'identitat:
-És el cas que presenta més usos diferents.
-Les paraules que es mostren en ablatiu s'utilitzen bàsicament com a complements circumstancials, en qualsevol de les seves moltes versions.
-Nombrosos són els tipus de ablatius que existeixen en llatí, entre els quals hi ha el de comparació, el de lloc, el de manera, l'ablatiu d'instrument, el de causa o el de preu, per exemple.
-Es considera que l'ablatiu d'aquesta llengua que ens ocupa ve a ser el resultat d'haver sumat a la perfecció tres casos procedents d'antics idiomes. En concret, es determina que ve a ser el fruit de la unió de l'instrumental, de l'separatiu i també de l'locatiu.
L'hongarès, el basc, el turc, el finès i el sànscrit són altres de les llengües que usen el cas ablatiu per afegir informació sobre les circumstàncies que envolten allò expressat en l'oració.
Un material ablatiu, d'altra banda, és aquell que permet protegir un vehicle espacial contra les altes temperatures.