El primer que farem ara és conèixer l'origen etimològic de la paraula aixovar que ens ocupa. En aquest sentit cal exposar que deriva de l'àrab andalusí "as-sawar", que, al seu torn, procedeix de l'àrab clàssic "Suwar", que és equivalent a "estris".
El terme aixovar s'empra amb referència a l' conjunt que formen el mobiliari, la vestimenta i els estris que s'utilitzen en un mateix àmbit o que comparteixen certes característiques.
És possible parlar, d'aquesta manera, de l'aixovar que pertany a un individu o d'aquell que, en el vincle matrimonial, s'encarrega d'aportar la dona. També es diu aixovar als elements que es destinen als nadons en el moment en què neixen ja les coses que, en un habitatge, són d'ús comú.
Per exemple: "Estem contents perquè la meva mare va decidir regalar-nos l'aixovar per Nicolás" , "El fotògraf va fer posar a la jove model uruguaiana amb un bell aixovar nupcial" , "La policia investiga el robatori de les joies que van ser sostretes de l'aixovar privat de la princesa " .
Moltes vegades s'associa la noció d'aixovar a certs ritus socials que es duen a terme al naixement, el matrimoni i el mort. Quan neix un nen, és habitual que el petit rebi un aixovar amb el seu bressol, roba, etc. En un casament, antigament era comú que la dona aporti a la parella un aixovar, que incloïa els llençols, les tovalles i altres elements que s'utilitzarien en l'habitatge compartit. A més l'aixovar pot incloure la roba i els accessoris que fa servir la núvia.
En l'actualitat, encara que per regla general, ha desaparegut aquest concepte d'aixovar relacionat amb el matrimoni se segueix trobant en alguns llocs i fins i tot es manté per part de certes generacions. Així, hi ha mares que segueixen comprant des de roba fins a estris de cuina passant per roba de llit perquè quan els seus fills es casin puguin tenir el que necessitin a casa.
A nivell històric, en alguns museus ens topem amb obres artístiques que precisament formaven part de l'aixovar d'algun il·lustre personatge. Exemple d'això el tenim, per exemple, al Museu Arqueològic d'Espanya, situat a Madrid, on es pot admirar una arca de esposalles d'origen florentí i que data de segle XV.
Pel que fa a la mort, l'aixovar funerari es compon dels objectes que se situen al costat de la víctima a la tomba perquè l'acompanyin en el seu pas a un altre pla oa manera d'ofrena per a les divinitats.
Els objectes i la quantitat dels mateixos que s'incloïen en l'aixovar funerari vénen a determinar, entre altres coses, l'estatus social de la víctima i, com consegüent, de la seva família.
Entre els més importants de la història es troben els egipcis, on fins i tot es poden admirar l'existència de pintures a les parets i de figures, anomenades ushebti. Aquestes venien a representar els criats que havia tingut el difunt i que s'incloïen com una manera de determinar que en el "més enllà" també li seguirien servint.