El primer pas que cal donar en pro de poder aconseguir conèixer el significat de el terme alabastre és descobrir el seu origen etimològic. En aquest cas, podem determinar que es tracta d'una paraula que deriva de el grec, en concret de "alabastres". Aquest vocable s'emprava per referir-se a una sèrie de recipients que s'identificaven per tenir forma de pera i perquè s'utilitzaven per conservar perfums.
D'aquesta paraula grega, després va sorgir la llatina "alabaster".
L' alabastre és un tipus de pedra de color blanc que es fa servir per a la realització d'objectes decoratius o d'escultures.
En general es tracta d'una classe de guix que, si bé resulta compacta, no presenta una gran duresa. Encara que a el no ser tan dur pot danyar-se amb certa facilitat, aquesta mateixa característica permet modelar o tallar-amb molta precisió.
Un dels usos més freqüents de l'alabastre en l'antiguitat era la fabricació dels recipients on s'emmagatzemaven perfums. Per extensió, es va començar a cridar a alabastres a aquests gots mancats de nanses.
Nombroses són les obres artístiques que durant la història s'han realitzat utilitzant com a material l'alabastre. Precisament una de les més significatives és una estàtua de la reina egípcia Tiye, la que va ser esposa d'el faraó Amenhotep III i àvia de Tutankamon. Es va trobar al temple funerari del seu marit.
"El got d'alabastre" , en aquest marc, és el nom d'un conte de l'escriptor argentí Leopoldo Lugones. Publicat per primera vegada en 1923, en el relat té protagonisme un got d'alabastre de l' Antic Egipte, que va albergar un perfum durant trenta segles.
A l'ésser translúcid, l'alabastre també s'utilitzava en finestres i en les tulipes o les pantalles dels productes d'il·luminació. En general l'alabastre es combinava amb altres materials.
És important esmentar que els objectes d'alabastre han de cuidar amb cura per evitar danys. Com el material es dissol en aigua, no s'ha d'exposar a la humitat. Les partícules contaminants de l'aire, d'altra banda, solen tacar. Els especialistes recomanen netejar-sol amb raspalls de truges suaus. A més suggereixen manipular els elements d'alabastre amb guants per no tacar ni ratllar-los.
Així mateix cal no oblidar que a la zona d'Urgell hi ha l'anomenat Museu de l'Alabastre de Sarral. En aquesta localitat, pertany a la província de Tarragona, és on s'ha donat forma a tan singular centre cultural i etnogràfic on se li dóna protagonisme a aquest material, que s'ha convertit en peça clau de la vida d'el lloc.
Els que el visitin tenen l'oportunitat de conèixer in situ una llarga llista d'articles que, al llarg dels anys, s'han realitzat amb l'esmentat alabastre, com ara baranes o finestres. Això sense oblidar que s'ofereix un taller amb el qual els visitants poden tocar el material així com aprendre a donar-li forma ia desenvolupar amb el mateix una obra artística.