Si important és conèixer el significat de el terme rebost, també ho és tenir clar quin és el seu origen etimològic. En aquest cas, podem establir que es tracta d'una paraula d'origen àrab, ja que deriva de "al-hizanah", que pot traduir-se com "armari".
El terme rebost fa referència a un tipus de moble que s'utilitza per a l'emmagatzematge de diferents elements. Es tracta d'un armari que disposa de portes i de prestatges o lleixes, i que és habitual que s'instal·li en un buit realitzat en una paret.
Per exemple: "Hem d'anar a mercat urgent! Ja no queda res al rebost " , " Necessitem comprar un armari de rebost per guardar els fideus, les conserves i altres aliments " , " Si us plau, aconsegueix-me la caixa d'arròs que està en l'armari de rebost " .
L'habitual és que l'armari de rebost es trobi a la cuina de la casa ja que permet emmagatzemar aliments, coberts, gots, copes, estovalles i tovallons, entre altres elements que s'utilitzen a l'hora de dinar. Per aquest mateix motiu, també pot situar-aquesta peça de mobiliari al menjador, quan les dimensions de l'ambient ho permeten.
Tan importants han estat sempre els rebostos a les llars i especialment a les cuines, que les mateixes podem trobar-les reflectides en una llarga llista d'obres pictòriques, per exemple. En concret, hem de subratllar que exemples d'això són els següents quadres:
- "Rebost". És una pintura de 1610 que va ser realitzada per l'alemany Georg Flegel, que està considerat com el primer pintor del seu país especialitzat en el que es coneix com natures mortes. En l'actualitat aquest quadre forma part de la col·lecció de la Galeria Nacional de Praga.
- "Natura morta amb aliments". De 1602 és, per la seva banda, aquesta altra pintura que pertany a l'autor espanyol Juan Sánchez Cotán, conegut per treballs com "Natura morta de el card" o "Natura morta de caça, hortalisses i fruites". Aquesta pintura es pot admirar avui al Museu de l'Prat.
- "Rebost". A la Galeria Nacional d'Art de la ciutat de Washington és on es troba en l'actualitat aquesta altra pintura que data de l'any 1769. És obra d'Antonio Pérez d'Aguilar.
Les característiques de les armaris de rebost han canviat al llarg de la història. En els seus orígens, els rebostos es desenvolupaven en buits de les parets que es protegien amb portes. Amb el temps, es va fer freqüent la divisió del rebost en dos cossos: un armari tancat a la part inferior, amb portes, i un aparador en el sector superior amb prestatges oberts.
Actualment els rebostos solen construir-se amb fusta. Les seves portes poden estar vidriades perquè sigui possible observar el seu interior sense necessitat d'obrir-les. La alçada, la quantitat de portes i prestatges i el disseny de les armaris de rebost són molt variables.
En alguns països podem subratllar que rebost s'utilitza de manera habitual com a sinònim de rebost, fresquera o escudeller. No obstant això, en altres es diferencien tots aquests termes de forma clara.