El concepte de estuc, que procedeix de el terme italià stucco , refereix a una massa que es forma barrejant aigua de cua i guix blanc, d'acord amb la primera accepció esmentada per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en el seu diccionari.
L'estuc també pot ser una pasta creada amb pols de marbre i calç apagada, a la qual en ocasions se li afegeix guix, alabastre o altres substàncies. Quan l'hidròxid de calci que és present a la calç entra en contacte amb el diòxid de carboni, l'estuc s'endureix.
Per les seves característiques, l'estuc sol utilitzar per revestir sostres i parets. El material, d'altra banda, pot polir-se, tallar-se o modelar per crear diverses figures o aconseguir efectes decoratius.
D'acord a l'morter utilitzat, l'estuc adquireix diferents textures. Per això pot adaptar-se a diverses formes i classes de construcció. L'estuc, a més, contribueix a la impermeabilització.
En l'època de l' Renaixement, l'estuc s'emprava a manera de complement arquitectònic. En els murs dels temples, per exemple, se solien pintar figures amb estuc blanc. El estuc acolorit, d'altra banda, es feia servir en la decoració de castells i palaus.
Un dels estucs més coneguts és l'anomenat estuc venecià, que va sorgir a inicis de l' segle XV a Venècia. El seu acabat resulta similar a el marbre polit, i es destaca per les múltiples tonalitats que pot assolir. L'estuc venecià és elàstic, té una gran resistència i s'aplica amb facilitat.
D'acord a l'material sobre el qual es vulgui aplicar, l'estuc ha de tenir diferents propietats. En marbre es recomana un estuc dur ja que es pot sotmetre a l'polit, per citar un cas, mentre que en fusta l'estuc ha de ser flexible per no esquerdar-se.
Per utilitzar l'estuc correctament i aconseguir el acabat desitjat, s'han d'aplicar diverses capes amb ajuda d'una espàtula, gràcies a la qual es pot allisar el material fins que la superfície quedi polida i brillant. A més de la dificultat que comporta la seva aplicació, és important saber com netejar l'espai de treball un cop finalitzat el procés per mantenir-lo.
* Desengreixar el mur i treure tot rastre de pols. Per a això podem fer ús d'aigua calenta i sabó neutre;
* Esperar que s'assequi la superfície abans de continuar;
* Amb ajuda d'una gasa, passar un producte de cera específic per a aquest fi, que es pot aconseguir en botigues com ferreteries i supermercats;
* Passar una capa prima i uniforme;
* Amb un guant de llana, polir la superfície realitzant moviments circulars per deixar-la brillant, més fàcil de rentar i evitar que es deteriori l'estuc.
Com es pot apreciar, l'estuc venecià ofereix molts beneficis, i entre ells també es troba que resulta molt fàcil de rentar. Però la gent sol escollir-per sobre altres perquè ofereix acabats molt brillants que permeten decorar diferents espais, com ser columnes, parets i fins i tot xemeneies. Algunes persones es decanten pel fals estuc, que consisteix en una pintura que simula l'estucat veritable. Si bé és més fàcil d'aplicar, requereix una mica d'empenyorament i habilitat perquè el resultat llueixi com si s'haguessin passat diverses capes d'estuc.