Una olla és un recipient que s'utilitza per cuinar o per escalfar una certa quantitat d' aigua. Aquestes atuells, que poden ser construïdes amb diversos materials (acer, fang, etc.), compten amb nanses o manetes que permeten manipular-les sense cremar-se.
Per exemple: "Si us plau, fixa't si l'aigua que està a l'olla ja està bullint" , "Vaig a posar-li la tapa a l'olla així el menjar es cuina més ràpid" , "Després de posar el brou a l'olla, hi ha d'esperar uns vint minuts fins que tot estigui a punt " .
El concepte d'olla també s'usa per nomenar el contingut present en el recipient ia les preparacions que es realitzen en ell. A nivell general, la menjar coneguda com olla a Espanya inclou carn, papes (patates), cigrons i cansalada (cansalada), entre d'altres ingredients. D'acord a les variacions de cada recepta, pot parlar-se de olla cordovesa, olla gitana, olla de porc i d'altres plats.
D'acord a la seva finalitat específica, és possible parlar diversos tipus d'olles. La olla a pressió és aquella que, amb tancament hermètic, impedeix que els líquids o el aire surtin de l'recipient mentre no s'arriba a un nivell de pressió determinat. Això permet aconseguir temperatures molt altes que afavoreixen una cocció més ràpida dels aliments.
La olla de vapor també juga amb la pressió per poder cuinar els aliments apel·lant a el vapor, el que permet que la cocció sigui sana al no requerir d' oli o una altra matèria grassa.
Olla, d'altra banda, pot ser el remolí que es crea quan l'aigua es troba en un buit o una depressió. Aquest fenomen es veu molt comunament en les costes marítimes i sol ser difícil de percebre per a persones sense experiència. Si bé en el cas d'una olla de dimensions discretes a la riba de la mar no pot resultar altament perillós, sí que pot generar una situació traumàtica per als més petits, ja que a l'entrar-hi s'enfonsen sobtadament i perden ràpidament el control del seu cos.
Es va relacionar amb altres grups armats de l'època, com ser el Grup d'Acció Revolucionària Internacionalista i el Moviment Ibèric d'Alliberament, donada la seva compatibilitat a nivell ideològic. En un llibre titulat « Compte enrere «, de l'escriptor català Francesc Escribano, figuren testimonis de militants de l'OLLA relacionats amb el suport de l'organització davant detencions i condemnes a mort injustes.
La OLLA ajudava als seus militants a través de campanyes a nivell internacional, aconseguint l'ajuda de diversos grups anarquistes de el continent europeu, i també amb protestes. L'activitat de l' grup va finalitzar l'any 1974, quan alguns dels seus membres van ser detinguts en un tren amb destinació a França. Gràcies a l'aportació de Felip Solé, un dels integrants de l'organització, hi ha un gran volum de documents sobre aquesta detenció, tant de l'accionar de la policia, com de l'judici militar, la defensa i les acusacions d'activitats subversives i terroristes que van rebre els membres de l'OLLA.
Així com l'OLLA, van existir en Catalunia altres organitzacions llibertàries armades que van sorgir sobre el final de l'franquisme. Per al seu estudi resulten fonamentals les fonts donades pel ja esmentat Felip Solé, així com Salvador Puig Antich, entre d'altres, que actualment es troben a la Biblioteca de l'Pavelló de la República.