La ciència dedicada a l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats i les modificacions de la matèria es coneix com química. D'acord a l'objecte d'estudi específic, existeixen diferents branques de la química. Així es pot parlar de química orgànica, química inorgànica i altres especialitats.
En el cas de la química analítica, es tracta de la disciplina orientada a analitzar la composició química d'una substància a través d'un estudi de laboratori. L'objectiu dels experts és crear mètodes cada vegada més precisos i veloços per al desenvolupament dels anàlisis.
La química analítica, d'aquesta manera, utilitza diversos instruments per analitzar les substàncies. Un polarògraf, 1 espectroscopi, 1 polarímetre i un colorímetre són alguns dels dispositius que poden emprar-se. Vegem-ne les definicions a continuació:
* Polarògraf aquesta eina serveix per dur a terme la polarografia, una mesura voltamperométrica que es troba englobada en la categoria d'escombrat lineal, en la qual el potencial d'elèctrode pateix una alteració de tipus lineal des de l'inici fins al final. A diferència d'altres mesures similars, la polarografia se serveix de l' elèctrode de gota de mercuri. En una gràfica en què s'enfronten el corrent i el potencial en un experiment de química analítica, és possible observar com el corrent oscil·la segons la caiguda de les gotes de mercuri des del capil·lar;
* Espectròmetre: es tracta d'un dispositiu dissenyat per a l'anàlisi de l'espectre de freqüències propi d'un moviment ondulatori. La seva aplicació s'enfoca en els instruments la operació preveu una gran varietat de longituds d'ona. L'instrument conegut com espectròmetre òptic, per exemple, s'usa per a dur a terme el mesurament de les propietats de la llum en una porció de l'espectre electromagnètic definit. Entre les variables que s'involucren en les seves operacions es troben la intensitat lluminosa i la polarització electromagnètica;
* Colorímetre: és tot instrument capaç d'identificar el color i el matís per permetre un mesurament més precisa de la color. D'altra banda, donada una solució, també permet determinar la seva absorbància (la intensitat de la llum abans d'entrar en una mostra, amb una longitud d'ona específica). Per aquesta raó, el colorímetre possibilita saber quina concentració hi ha d'un solut conegut. Aquesta eina es recolza en el principi que hi ha una relació proporcional entre l'absorbància d'una substància i la seva concentració.
Segons el tipus d'anàlisi a realitzar, la química analítica pot dividir-se en química analítica qualitativa i química analítica quantitativa. Les anàlisis, d'altra banda, poden desenvolupar-se a partir de reaccions químiques o d'interaccions físiques.
L' anàlisi gravimètrica, per exemple, la recerca especificar quin nivell d'un element químic es troba en una mostra. Per això, treballa amb els pesos moleculars i atòmics. Un anàlisi electroanalític, d'altra banda, analitza un analit d'acord amb els amperes o els volts que hi ha en una cel·la electroquímica.
Els estudis espectrométricos, volumètrics i cromatogràfics són altres de les anàlisis que es desenvolupen en el marc de l' treball de la química analítica.
Pot resumir la tasca de la química analítica en una sèrie de passos: primer defineix el problema a analitzar i després pren una mostra de l'objecte d'estudi; continuació extreu els dades d'interès i finalment els interpreta.