Quietud és un terme que procedeix de quietudo , un vocable llatí. El concepte s'empra per nomenar allò que no es mou i que, per tant, es troba en un estat de repòs.
Per exemple: "En un dia com avui, la quietud de la mar convida a navegar" , "No suporto la quietud de la gent que té un problema i no fa res per resoldre-ho" , "És un poble molt tranquil, tot i que la quietud pot avorrir a certes persones " .
La quietud pot tenir un tint positiu o negatiu d'acord a l' context. En general, s'associa a la pau ia la tranquil·litat. En aquest sentit, les persones solen buscar la quietud quan necessiten descansar o relaxar-, ja que suposa allunyar-se de l'estrès i dels problemes de la vida moderna.
En altres casos, en canvi, la quietud es vincula a la falta d' acció o activitat, una qüestió que pot resultar nociva. Si un polític parla de la "quietud de l'mercat turístic" , per citar una possibilitat, estarà fent referència al fet que no es registra activitat en el sector i que, per tant, no es produeixen ingressos.
Un individu immers en la quietud, d'altra banda, pot estar patint un pou depressiu. En general, s'espera que les persones estiguin en moviment, tant físic com mental: un subjecte ha d'anar a treballar o estudiar, tenir vida social, comptar amb projectes a desenvolupar, etc. Si, en canvi, roman tot el dia al llit, sense sortir de casa, es trobarà en un estat de quietud que no resulta saludable.
La manca d'activitat pot tenir conseqüències negatives tant a nivell físic com mental. El cos necessita moviment per funcionar; encara que només sigui, sortir a caminar una hora per dia i respirar l' aire més net que puguem trobar és una bona manera d'evitar tot tipus de complicacions musculars i òssies que es donen després de passar hores asseguts o estirats, especialment si no adoptem una bona postura.
Obrir-se als altres porta molts més beneficis dels aparents; a més de brindar-nos oportunitats de tipus cultural i laboral, per exemple, ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, ja que quan ens veiem reflectits en un altre ésser viu podem prendre una mica de distància i polir certs aspectes de la nostra persona que no són evidents en la quietud de la intimitat.
Els millors exemples de la importància de mantenir la ment i el cos actius són aquelles persones grans que semblen no esgotar-mai, que malgrat la seva edat estan sempre actives i amb iniciatives, i que contrasten violentament amb els pobres ancians que passen els seus dies tancats en un geriàtric sense forces per rentar-se o menjar pel seu compte. Evitar un final grisa està en nosaltres.
El descans és indispensable per gaudir de salut física i mental, per la qual cosa no cal confondre la quietud, en la seva accepció negativa, amb el repòs. Per mantenir-se actiu també és necessari recuperar les energies i saber utilitzar-les en el moment de més productivitat.