Capseum és el vocable llatí que va derivar en maixella, un terme de la nostra llengua que pot utilitzar-se amb referència a diferents qüestions. Quijada, per exemple, és el nom que rep cada mandíbula d'un animal vertebrat.
La mandíbula, en aquest sentit, és un os que forma part de la boca i en el qual es troben les dents. Es tracta d'un os pla i dens que té aspecte de ferradura.
Una persona pot patir diversos trastorns en la maixella: per problemes en les articulacions i lligaments, fins i tot pot travar sense que el subjecte aconsegueixi obrir o tancar la boca amb normalitat. Si bé el terme pot utilitzar-se per parlar de la mandíbula d'un ésser vertebrat, la paraula preferida en el llenguatge formal és mandíbula, fent la pertinent distinció entre la inferior i la superior, i mandíbula sol usar-se més freqüentment per descriure l'aspecte d'una persona que tingui aquesta part de el cos prominent o distintiva.
Existeix, per altra banda, un instrument musical de percussió que també es coneix com maixella. El seu nom obeeix al fet que és confeccionat amb la mandíbula d'un cavall, una vaca o un ruc. Perquè pugui emprar-se com a instrument, el maxil·lar es bull i s'asseca per aconseguir que les dents molars s'afluixin i així es produeixi un castaneteo o una vibració.
La mandíbula pot tocar-se de dues maneres ben diferents: amb cops de palmell en l'última part de la mandíbula o fregant un pal de fusta a les dents. La primera tècnica, que pot també efectuar-se amb el costat de l'puny, fa que les dents vibrin i produeix un so similar a el de la maraca, mentre que la segona podria comparar-se amb altres instruments rascadors, com ser el Guirro, de Panamà. En diverses danses tradicionals d'Amèrica Llatina s'empra per marcar el ritme i acompanyar una melodia.
La vara de fusta que es pot usar per a executar la maixella es coneix amb el nom de carrasca , un terme que probablement hagi derivat de l' so que produeix a l'ésser fregat contra l'instrument. La mandíbula és molt usada en diversos països de Llatinoamèrica per musicar festes religioses i carnavals, especialment durant les marxes; forma una part essencial de les següents expressions:
* La música de la costa sud i centre de la República del Perú, anomenada afroperuana , ja que va néixer amb l'arribada a el continent americà dels conqueridors i els esclaus africans, raó per la qual presenta un ampli rang de sons que combinen les seves influències europees i africanes barrejades amb la música peruana fins al moment de la Conquesta;
* El remolí de Colòmbia, una tonada pròpia de les festes de família i religió, que també combina dansa i música i adquireix diferents formes segons l'ocasió;
* La música chilota, de Xile, la riquesa es deu en part a la seva versatilitat, que li ha permès incorporar elements d'altres estils sense perdre la seva essència. Entre les seves primeres influències es troben la chacona i la cercavila, portats pels conqueridors;
* Els sons de la República Dominicana, i la música de Belize, Guatemala.
Quijada, també coneguda en aquest cas com charcha o tapapecho, és un tall de carn bovina o de porc. Es tracta de la part carnosa i muscular propera a l'esmentat os. Amb aquest tall de carn s'elaboren diverses receptes ja que, amb la preparació adequada, resulta sucosa i tendra. La maixella s'utilitza, per exemple, per elaborar guisats.