El concepte de serotip no forma part de l' diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). El terme, de totes maneres, és d'ús freqüent en l'àmbit de la medicina.
Es qualifica com serotip a un microorganisme que pot causar una infecció i que es classifica d'acord amb els antígens que exhibeix en la superfície de les seves cèl·lules. Cal destacar que un antigen és una substància que, quan ingressa en un organisme de tipus animal, provoca una reacció defensiva.
La diferenciació dels serotips possibilita distingir entre microorganismes. Hi ha diferents poblacions d'una mateixa espècie: cadascuna pot ser un serotip específic. Aquest tipus de distinció és molt rellevant en el camp de la epidemiologia.
Com el cos reacciona segons el serotip de cada microorganisme, el sistema immunitari pot brindar una resposta defensiva efectiva contra un serotip però insuficient enfront d'un altre de la mateixa microorganisme.
Per establir els serotips hi ha diferents tipus de proves. El que es busca és analitzar com reaccionen els microorganismes a l'estar en contacte amb els anticossos d'un cert sèrum. Per classificar-los es poden prendre en compte els liposacáridos en bacteris gram negatives, els factors de virulència, l'existència d'exotoxines (toxines que un microorganisme com ser un protozou, un bacteri o un fong secreta fora de la cèl·lula), bacteriòfags, plasmidis o qualsevol un altre tret que serveixi per distingir dos elements d'una espècie determinada.
Algunes de les proves que es realitzen per classificar els serotips són les següents: immunoblot (també coneguda com Western blot o electrotransferència ); ELISA («immunoassaig lligat a enzims», de l'anglès «Enzyme-Linked Immunoborbent Assay»); immunofluorescència (pot ser tant directa com indirecta ); aglutinació; precipitat; fixació de l'complement; neutralització; hibridació de l'ADN.
Els serotips, també coneguts com serovars, reuneixen per tant a microorganismes que comparteixen característiques antigèniques específiques. Els microorganismes també poden diferenciar-se com morfotipus (per la morfologia), patotipus (per les seves propietats patògenes segons l'hoste), biotips (per les qualitats fisiològiques i bioquímiques) i altres tipus.
Els diferents serotips de l' pneumococ, el VIH i el virus de l'dengue són alguns dels grups que han exigit i exigeixen diferents tractaments medicinals per a conservar o restaurar la salut de l'ésser humà.
D'altra banda, també poden identificar-se a través de l' RT-PCR (« reacció en cadena en temps real amb polimerasa», de l'anglès «real time polymerase chain reaction») o la RFLP («polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció », de l'anglès« restrictive fragment length polymerase »).
Aquestes tècniques serveixen per agrupar els ceps segons el seu genotip. Cal esmentar, d'altra banda, que no sempre els resultats llancen una classificació en la qual coincideixin els ceps de genotips i serotips, encara que sol haver-hi una correlació acceptable entre els dos mètodes. De l'VBI es coneixen diversos serotips i això és de gran importància, ja que en molts casos els diferents serotips no es protegeixen, encara que certes soques de virus poden actuar amb gran efectivitat per oferir protecció creuada davant de genotips o serotips.
Una de les característiques més destacades de virus de la Bronquitis infecciosa és la seva capacitat de mutar amb molta facilitat i en poc temps, la qual cosa pot donar lloc al fet que apareguin nous serotips o virus variants. Cal determinar la seva prevalença abans de decidir-se a aplicar vacunes que incloguin aquests virus, de la mateixa manera que s'ha de prendre en compte la postura de les lleis davant d'aquest tema.