Abandonament és el acte i la conseqüència d'abandonar. Aquest verb pot al·ludir a deixar alguna cosa oa algú, allunyar-se o descuidar. Per exemple: "L'ancià vivia en un estat d'abandó absolut" , "L'abandonament de gossos a la via pública és una problemàtica molt important per a aquesta ciutat" , "Els veïns estan indignats per l'abandó de el centre cultural per part de les autoritats " .
Quan el concepte es vincula a un ésser viu, se l'associa a l' desemparament. Suposem que una dona que acaba de tenir un fill, col·loca a el nadó en una caixa, el deixa a la porta d'una església i se'n va de el lloc. Aquesta acció repudiable suposa l'abandonament de l'infant, ja que el petit no tindrà les cures que hauria de proporcionar la seva progenitora.
Un home que decideix fer fora la seva gata de la casa perquè va quedar prenyada també estarà realitzant un acte d'abandonament. L'animal, que era la mascota d'aquesta persona, haurà de començar a buscar els aliments que abans li donaven a casa seva.
En el terreny de les polítiques públiques, l'abandonament fa a la manca d'atenció sobre determinat espai o tema. Si un govern deixa d'invertir recursos en la cura d'un parc i aquest comença a veure deslluït i ple d'escombraries, pot dir-se que les autoritats van abandonar a l'espai verd en qüestió.
Si ens centrem en el dret, l'abandonament pot referir-se a la renúncia a exercir un cert dret (com la possessió d'un bé) oa la falta de compliment d'una obligació legal envers una altra persona (com el cas esmentat línies a dalt de la mare que no li brinda l'atenció que deu al seu fill).
Dins d'aquest àmbit, ens trobem amb el que es coneix com a abandonament de família. Aquest és un delicte que es considera que el porta a terme el cònjuge que se'n va de l'habitatge familiar i deixa de contribuir, encara que té aquest deure, a el manteniment econòmic de la mateixa i, sobretot, dels seus fills i parella. D'aquí que sigui aquesta la que es vegi en l'obligació de denunciar el cas davant les autoritats policials i judicials, perquè així s'obrin les pertinents diligències i el responsable assumeixi els seus deures com a tal.
No obstant això, hi ha excepcions a aquesta situació. En concret, ens referim al fet que no serà considerat com abandonament de família si tot i anar-se'n de la llar segueix pagant la quantia econòmica que li correspon o si, en el termini màxim d'un mes des que se'n va, procedeix a presentar una demanda de separació o divorci.
De la mateixa manera, dins d'aquest conjunt d'excepcions també està que la persona que se'n va ho hagi fet obligada per protegir la seva vida, si era víctima de violència domèstica.
A més es dóna la circumstància que es pot produir que una parella decideixi separar-se un temps per pensar si trencar definitivament o no sense que cap caigui en aquest delicte.
Anteriorment, en la legislació d'Espanya, també existia el delicte d'abandonament de la llar familiar, però des de fa uns anys es va eliminar. D'aquí que ara no hi ha problema en què els cònjuges puguin viure en cases diferents.