L' abandonament és el acte i el resultat d'abandonar: deixar a algú o alguna cosa, renunciar a un dret o incomplir una obligació legal envers un altre individu. Llar, per la seva banda, és el domicili o la vivenda compartida per un grup convivent.
Com es pot advertir a partir d'aquestes definicions, el concepte de abandonament de llar es vincula a el fet marxar d'una casa, deixant sols a la resta dels convivents. La noció s'utilitza en l'àmbit de l' dret amb referència al que passa quan un integrant d'un matrimoni s'allunya de la residència compartida sense que hi hagi una causa justificada.
La llei estableix que la parella unida pel matrimoni ha de desenvolupar una convivència estable. Si una de les persones s'allunya de l'habitatge per un temps prolongat i sense un motiu justificat, estarà violant el compliment d'un dels seus deures matrimonials i, d'aquesta manera, incorrent en un delicte.
Des del punt de vista legal, la dissolució de la convivència requereix que aquell que pretén deixar la casa s'apropi a un jutjat per detallar les raons de la seva intenció. D'aquesta manera, comença a instrumentar la separació de el matrimoni i la persona pot allunyar-se de l'habitatge sense que la seva acció pugui ser qualificada com a abandonament de la llar. Una altra opció és que els dos integrants de el matrimoni presentin una sol·licitud de divorci de mutu acord.
Prenguem el cas d'un home que té una relació sentimental paral·lela en secret i, un dia, decideix deixar la seva dona per anar-se'n a viure amb la amant, sense que existeixi una comanda de divorci. L'esposa de l'subjecte, davant d'aquesta situació, pot denunciar-lo per abandonament de la llar.
En concret, cal exposar que es considera delicte d'abandonament de la llar en el moment que se'n va de la casa familiar i no manté el seu deure de contribuir a l'sosteniment de la mateixa. Amb això ens referim tant a fer-li front a l'pagament d'hipoteques, per exemple, com a el suport del seu cònjuge o dels fills que poguessin tenir.
No obstant això, a més de les exposades, hem d'establir que hi ha excepcions que vénen a determinar que qui s'ha anat no incorre en l'esmentat delicte. Així, es determina que no cau en el mateix si s'ha hagut de marxar a causa de que era víctima de violència domèstica per part de la seva parella.
A més, tampoc serà considerat com a tal si en el termini màxim de 30 dies des que ha marxat aposta per presentar davant l'autoritat judicial pertinent una demanda de divorci.
De la mateixa manera, cal tenir clar que un cònjuge pot denunciar a un altre per un delicte d'abandonament de la llar encara que romangui vivint en el mateix. Ho pot fer en el moment que aquest desatén per complet les seves obligacions negant-se, per exemple, a contribuir a l'aliment dels menors, portant amb si que aquests es trobin en una situació de precarietat. Precarietat perquè no compten amb la roba, l'alimentació o la higiene necessària.
Precisament per tot l'exposat, qui vulgui anar-se'n de casa i posar-li fi a la seva relació de parella, el que ha de fer com més aviat millor és posar-se en mans d'un advocat expert en la matèria que pugui aconsellar de la manera deguda.