El terme abnegació prové de el llatí abnegatĭo . Segons la definició que presenta el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), es tracta del sacrifici que algú fa de la seva voluntat, dels seus afectes o dels seus interessos. En general, aquest sacrifici es realitza per motius religiosos o per altruisme.
Per al cristianisme, l'abnegació és la negació de l'individu, en el sentit de renunciar a si mateix i als interessos personals. Un bon cristià no pot fer sempre el que vol, sinó que ha d'obeir la paraula de Déu i viure segons els seus mandats. Aquesta abnegació és part essencial en la formació de l'cristià: allò a què es renuncia, se l'ofereix a Déu.
La abnegació implica disciplina i suposa el control dels desitjos, sentiments, passions i pensaments. També s'oposa a la hiperactivitat i a l'frenesí, ja que la persona que fa massa coses no pensa; per tant, aquestes coses sol fer-les malament.
En aquest sentit és important deixar palès que dins de l'àmbit militar és vital també l'abnegació. Així, s'estableix que aquesta virtut és fonamental que estigui en possessió dels diferents soldats i de la resta de membres de el cos, de la milícia, ja que es fa necessari que els mateixos deixin de banda els seus interessos, els seus gustos, les seves idees sobre la vida o fins i tot la seva vida mateixa per tal de defensar i protegir la seva pàtria.
D'aquesta manera, en l'actualitat es lloa l'abnegació de molts professionals que estan disposats a tot per tal de salvaguardar la seguretat, la llibertat i la vida dels ciutadans. Aquest seria el cas de totes aquelles persones que treballen en els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat com seria el cas de militars, policies de diversa índole o bombers, entre d'altres.
La abnegació implica enfrontar-se a l' egoisme. Se centra en donar, en lloc de tenir. La persona que renuncia a alguna cosa per assistir a l'proïsme ho fa amb llibertat i sense cap obligació; per tant, en aquesta negació ha una elecció personal que genera goig i satisfacció.
Rellevant és igualment subratllar el fet que durant la història s'ha utilitzat el terme de mare abnegada. Una expressió amb la qual venia a establir-se, imposada per les normes morals i socials a més de religioses, que qualsevol progenitora havia de caracteritzar-se per estar disposada a donar-ho tot pels seus fills, que és capaç de no rendir-se mai i de ser permanent fort per tal de tirar endavant la seva família, que té la valentia necessària per poder fer front a tots els obstacles que se li posen en el camí per tal que els seus fills no pateixin i encara que sigui ella la que pateixi.
Totes aquestes característiques col·loquen, per als cristians, a Jesucrist com a símbol i model de l'abnegació. Jesús va decidir renunciar a la seva condició divina i es va fer home per salvar la humanitat. Per això demana als seus deixebles que el segueixin, renunciïn a la pròpia voluntat i facin la voluntat de Déu en la Terra.