Abans d'entrar de ple en l'establiment de l'significat cabestre es fa necessari conèixer el seu origen etimològic. En aquest cas, hem d'exposar que no hi ha una teoria clar sinó diverses, entre les quals podem destacar les següents:
-Unes, vénen a indicar que procedeix de l'panromano, concretament de "capistrum", que pot traduir-se com "arnès". Paraula aquesta que, al seu torn, és fruit de la suma d'altres dues: el verb "capere", que pot traduir-se com "agafar", i el sufix "-trum", que és de tipus instrumental.
-Altres teories sobre el seu origen etimològic determinen que procedeix el llatí "caput", que és sinònim de "cap".
El concepte pot emprar-se per denominar a un bou (un toro que ha estat sotmès a la castració) que s'usa per guiar els caps de bestiar al camp o amb altres fins.
El cabestre, en aquest marc, és un exemplar mascle de l'espècie bovina bou que ha estat castrat perquè pugui domar-amb més facilitat. La mansuetud, de totes maneres, està vinculada a la raça de l'cabestre i no tant a la castració. Aquesta classe de animals són educats perquè, a la zona rural, ajudin a l'home a conduir als caps braus.
Els cabestres també són usats en espectacles de tauromàquia. Amb ells es guia a altres bous als corrals quan, per algun motiu, són indultats o no es porta a terme la lídia. En un tancament, d'altra banda, el cabestre pot utilitzar per a l'obertura i el tancament del ramat, assenyalant el camí a seguir als altres animals.
Altres dades d'interès sobre aquest tipus de esqueller són els següents:
-Entre les races més utilitzades per aconseguir toros guia estan la Berrenda en negre i la Berrenda en colorit així com la Morucha.
-Altres de les tasques per a les que es fa servir als cabestres al camp és per canviar de tancat a un ramat de bous o de vaques.
-Quan es col·loquen en el camp a la banda de el majoral i de el cavall sobre el qual aquesta persona va la seva funció no és altra que protegir-los davant possibles atacs dels bous.
-Dos característiques essencials que han de tenir els cabestres són una esquella penjat del seu coll i també un color o pelatge diferent a el de la ramaderia en la qual es troben. Aquestes ajudaran a el majoral al fet que no els confongui amb la resta del seu bestiar.
En l'àmbit de la equitació, d'altra banda, es denomina cabestre a una part de la becaina (el conjunt de corretges que se situa en el cap d'un cavall per sostenir el mos). Aquest cabestre és una corda que es lliga a coll oa la cap de l'equí per conduir-o assegurar-ho.
El terme, de vegades, s'usa com a sinònim de cabestrell. El cabestrell és una cadena molt fina, feta de plata, or o un altre material, que es col·loca al coll a manera de adorn.