Des dels orígens de la humanitat la nostra espècie ha perseguit amb afany el coneixement, intentant catalogar i definir-lo a través de conceptes clars i ben diferenciables entre si. A l'antiga Grècia, els estudiosos van decidir establir un concepte que permetés englobar els coneixements, la ciència.
Cal aclarir prèviament que es diu coneixement a un conjunt d'informació adquirida a través de l'experiència o de la introspecció i que pot ser organitzat sobre una estructura de fets objectius accessibles a diferents observadors. S'anomena ciència a aquest conjunt de tècniques i mètodes que s'utilitzen per aconseguir tal coneixement. El vocable prové de el llatí scientia i, justament, vol dir coneixement.
L'aplicació sistemàtica d'aquests mètodes genera nous coneixements objectius (científics), que adquireixen una forma específica. Primer es realitza una predicció la qual és posada a prova a través de l' mètode científic i sotmesa a la quantificació. D'altra banda, aquestes prediccions de la ciència poden ubicar dins d'una estructura gràcies a la detecció de regles universals, que permeten descriure com funciona un sistema. Aquestes mateixes lleis universals són les que fan possible saber per endavant com actuarà el sistema en qüestió sota determinades circumstàncies.
La ciència pot dividir-se en ciència bàsica i ciència aplicada (quan s'aplica el coneixement científic a les necessitats humanes). Existeixen a més altres classificacions de les ciències, com les plantejades pel epistemòleg alemany Rudolf Carnap, qui les va dividir en ciències formals (no tenen contingut concret, com la lògica i la matemàtica), ciències naturals (el seu objecte d'estudi és la natura. Exemple: biologia, química, geologia) i ciències socials (s'ocupen d'aspectes de la cultura i la societat, com la història, l'economia i la psicologia).
Tot i que cada ciència té la seva modalitat d'investigació característica, els mètodes científics han de complir amb diversos requisits, com reproductibilitat (la capacitat de repetir un experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona) i falsabilitat (una teoria ha de poder ser situada enfront de proves que aconsegueixin contradir).
Els passos propis de l'procés científic són la observació (es pren una mostra), la descripció detallada, la inducció (quan s'extreu el principi general implícit dels resultats observats), la hipòtesi (que explica els resultats i la seva relació causa-efecte), la experimentació controlada (per comprovar la hipòtesi), la demostració o refutació de la hipòtesi i, finalment, la comparació universal (per contrastar la hipòtesi amb la realitat).
En les ciències socials, on el valor pragmàtic resideix en la comprensió de la nostra espècie, algunes exigències d'aquest mètode no poden aplicar-se. Cal aclarir que un dels objectius fonamentals que les ciències socials existeixin és aconseguir una major comprensió de l'ésser humà, com a individu i com a ésser social.
Per això, per realitzar un estudi profund de l'comportament humà va ser necessari crear diferents espais científics on treballar independentment sobre cada tema, d'aquesta manera van sorgir la psicologia, antropologia, la economia i la sociologia, les quals estudien el comportament dins d'un context cultural. Es tracta de realitzar una observació imparcial i ajuntar dades que ajudin a entendre l'assumpte i treure conclusions el més objectives possible.
Una diferència important que cal esmentar és la que existeix entre les ciències exactes i les humanes, en les primeres cada vegada que vol repetir un esdeveniment per realitzar la seva comprovació es pot fer a través del mètode hipoteticodeductiu, però en les ciències humanes és impossible repetir els fenòmens, perquè els elements que interfereixen són socials i temporals i no poden succeir de manera idèntica mai. Això va fer que les ciències socials desenvoluparan un mètode divers que és el mètode qualitatiu, en el qual es recullen dades d'un entorn i es comparen amb altres presos en una altra circumstància o en un altre entorn, per aconseguir arribar a una conclusió precisa d'estadístiques socials i culturals d'un poble o conjunt d'individus.
En antropologia un dels científics que va aconseguir establir un mètode d'estudi va ser Bronislaw Malinowski qui va idear el mètode d'observació participant, a través del qual va aconseguir entendre la forma en què vivien els pobles primitius de les illes que es troben a Austràlia de nord. Aquest mètode aplicat a una comunitat de colons nadius podria resumir-se en els següents passos:
* Escollir una comunitat autòctona.
* Ajuntar la major quantitat d'informació sobre la mateixa.
* Documentar profundament sobre ella.
* Realitzar hipòtesis sobre la vida d'aquests colons.
* Aprendre a comunicar-nos en el seu idioma.
* Organitzar el treball en una estructura teòrica-pràctica per dur a terme la investigació.
* Analitzar els aspectes quotidians i els actes socials (relacions, activitats econòmiques, etc.) amb igual deteniment.
* Establir diferències entre el que hem observat i la interpretació d'això.
Segons Herskovits per fer una anàlisi antropològica cal observar el més que puguem, participar en allò en el que els colons ens permetin i discutir les nostres hipòtesis i experiències amb tots els nadius que puguem. Així estaríem posant en pràctica el mètode d'observació de Malinowski.
A més hi ha altres mètodes que poden ajudar a comprendre els fets socials i el comportament d'un poble, com ara el mètode estructural i metodologies específiques d'acord a cada branca de la ciència.
Per acabar, només resta aclarir que la ciència és la metodologia que permet acostar-se a el coneixement a través de la realització d'una determinada quantitat de passos. El conjunt d'aquests passos es denomina mètode i, d'acord a el tipus de coneixement que es vulgui arribar, serà necessari utilitzar un o altre mètode, segons correspongui.