Una ciència auxiliar és aquella que funciona com a suport d'una altra ciència perquè aquesta compleixi amb les seves metes i objectius. Es tracta de disciplines científiques que poden complementar a una ciència en certs casos específics.
Encara que el terme pot referir-se a diferents ciències, la noció de ciències auxiliars es troba estretament vinculada a la història. Per això hi ha casos en què la menció a les ciències auxiliars fa referència explícita a les ciències auxiliars de la història.
L'arqueologia, el dret i l'etimologia són algunes de les ciències auxiliars que aporten documentació o fonts d'anàlisi a l'historiador. Es tracta, en la majoria dels casos, de ciències autònomes i que compten amb les seves pròpies metodologies, el que fa que la idea de ciència auxiliar no sigui exacta i, per tal motiu, hagi caigut en desús.
Tot això sense oblidar que també hi ha altres disciplines que també es poden catalogar com a ciències auxiliars de la història. Aquest seria el cas, per exemple, de la cronologia, la geografia, la iconografia, l'heràldica, la paleontologia, la geologia, l'etnografia o la papirologia.
No obstant això, totes les esmentades podem establir que s'agrupen en dos conjunts: la ciències auxiliars grans, que es troben a el mateix nivell que la història pel que fa a grau de desenvolupament, i les ciències auxiliars menors, que bàsicament s'encarreguen de comprovar fonts de informació.
Aquestes disciplines auxiliars ajuden a que l'historiador pugui analitzar documents o relíquies i, d'aquesta manera, conèixer el seu origen històric, extreure dades i generar nova informació. La col·laboració de especialistes (per exemple, d'un arqueòleg) resulta imprescindible en moltes situacions.
Diverses de les ciències auxiliars van ser desenvolupades a partir de l'estudi de qüestions que varien amb el pas el temps (com la cronologia), mentre que altres van sorgir a partir de la comparació entre diferents realitats o factors (com la història de l'art o la història de l' dret).
Cal destacar que a l'registre escrit de la història l'hi coneix com historiografia. Per tant, la historiografia constitueix l'epistemologia de la història.
No obstant, també hi ha altres disciplines, a més de la història, que també compten amb les seves pròpies ciències auxiliars. Aquest seria el cas, per exemple, de el Dret Penal. Si és el cas es consideren disciplines respatllers d'aquella la medicina legal, la criminalística, l'estadística criminal o la psiquiatria forense.
L'esmentada medicina legal és la que s'encarrega de dictaminar les causes de la mort d'una persona mentre que la criminalística és la que, a través de procediments determinats, porta a terme el que és el recull d'evidències i d'elements de diversa tipologia que permetin identificar clarament a l'autor de l'esmentada mort o acte delictiu.
L'estadística criminal, per la seva banda, podem establir que és aquella ciència auxiliar de el Dret Penal que té com a objecte de treball la determinació quantitativa dels índexs de criminalitat en una zona determinada. I finalment, la psiquiatria forense podem establir que és la disciplina que escomet l'estudi de l'comportament de l'delinqüent en si amb el clar objectiu de determinar si hi ha determinades idees o elements en el seu cap que li impedeixin adonar-se de la gravetat dels fets.