Es coneix com ciències exactes, ciències dures, ciències pures o ciències fonamentals a les disciplines que es basen en l'observació i experimentació per crear coneixements i els continguts poden sistematitzar a partir de l' llenguatge matemàtic. Aquest conjunt es diferencia de les ciències aplicades arran de la naturalesa pràctica d'aquestes últimes.
La precisió i la rigorositat són dues de les principals característiques de les ciències exactes, una branca on s'empra el mètode científic més rigorós per comprovar hipòtesis. Aquestes ciències busquen la irrefutabilitat dels seus postulats valent-se de prediccions quantificables i objectives.
Així mateix, resulta interessant esmentar que és possible distingir entre les ciències exactes experimentals i les de tipus no experimental. En el primer grup es troben aquelles que poden demostrar les seves hipòtesis per mitjà d'experiments.
Les ciències exactes no experimentals, en canvi, fan focus en objectes ideals. A partir d'alguns axiomes, els experts desenvolupen deduccions que no troben suport en la realitat sensible.
Aquestes disciplines, per tant, es poden dur a terme a partir d'un procés de deducció lògica d'enunciats nous impulsats per axiomes ja coneguts o mitjançant la contemplació d'axiomes nous, els quals no poden derivar dels existents però tampoc els contradiuen.
És important tenir en compte que aquests axiomes no estan considerats com a veritables o falsos, sinó com consistents. Això s'entén amb major facilitat a l'pensar que dels coneixements aportats per les matemàtiques, la física o la química, entre d'altres ciències exactes, es jutja la seva coherència i validesa.
Les ciències exactes i la vida quotidiana
Quan es parla de capacitats intel·lectuals, les persones de les societats occidentals solen dividir-se en dos grups: aquelles que tenen facilitat per a les matemàtiques, i els qui les detesten. Però això va més enllà de l'mer interès, ja que els individus que asseguren odiar els números, són fàcilment atordits per un compte simple, sigui una suma o una resta, i eviten per tots els mitjans el contacte directe amb qüestions de tipus exactes, inclinant per les apreciacions subjectives.Les ciències exactes, on ressalten les matemàtiques, solen enfrontar-se a la literatura. No obstant això, si s'observa detingudament la vida d'un representant de cada grup, probablement es trobin moltes situacions en les que fan ús de la matèria per a la qual asseguren no haver nascut.
En principi, el nostre cervell és molt més complex del que la majoria de la gent creu i resulta molt poc precís creure que té o no capacitat per a una determinada disciplina. S'hi duen a terme innombrables operacions de les quals no som conscients; per exemple, mentre caminem, vam realitzar diversos mesuraments i controls constants per mantenir l'equilibri i per no xocar amb altres éssers o objectes. Anàlisi de la velocitat, de l'acceleració, bestreta a potencials impactes, recerca de reaccions necessàries per evitar obstacles, tot això passa cada vegada que ens desplacem, que vam preparar una coca, que prenem un cafè o que prenem un llapis per escriure una història.
Si un poeta no entengués de matemàtiques no podria mesurar els seus versos, i si el seu cervell fos incapaç de processar conceptes de física, no podria podria recórrer un bosc a la recerca d'inspiració, ni seure en una roca per admirar la majestuositat de la mar. De la mateixa manera, aquelles persones que escapen de les lletres, solen ser els que més llegeixen, ja que passen llargues hores instruint a través de llibres i material digital. Requereixen de la paraula escrita per rebre coneixements d'altres temps i per llegar els seus descobriments a les futures generacions.
Aquest enfrontament resulta encara més absurd quan s'oposen els homes a les dones i s'assegura que presenten diferències estructurals que els porta a un o altre interès, ja que s'ignora la immensa influència de la cultura, que és la principal responsable dels gustos i les vocacions.