El col·lagen és una proteïna que es troba en els ossos, en els cartílags i en el teixit conjuntiu. Secretat per certes cèl·lules i present en la totalitat dels animals, el col·lagen permet el desenvolupament de fibres.
El procés de formació de l'col·lagen s'inicia quan, a l'interior de les cèl·lules, diverses sèries d'aminoàcids s'uneixen per a la formació de cadenes de polipèptids, que al seu torn es vinculen mitjançant ponts d'hidrogen intramoleculars. Aquestes cadenes es componen de glicina, lisina, prolina i altres substàncies. Diverses fases d'acoblament i síntesi permeten finalment la creació d'el col·lagen.
Quan la síntesi de l'col·lagen és defectuosa, poden produir-se diversos trastorns en la salut, com la distròfia muscular congènita d'Ullrich i la osteogènesi imperfecta. És important destacar que les estructures formades amb les fibres de col·lagen permeten resistir forces de tracció.
Donades les funcions que realitza el col·lagen en el nostre organisme, alguns ho denominen de manera informal «la cola del nostre cos». Però es tracta d'una proteïna que fa molt més que proveir-resistència als teixits, ja que també ajuda a tornar-los més elàstics, a filtrar certes substàncies ja subjectar totes les parts.
Com s'esmenta en el primer paràgraf, el col·lagen és una proteïna que poden sintetitzar els organismes dels animals; hem d'afegir, però, que això es dóna de forma exclusiva en aquest regne, ja que les plantes no poden fer-ho. D'altra banda, el consum de certs vegetals i substàncies d'origen natural pot estimular la seva producció, cosa que fan milions de persones cada dia a la recerca d'un aspecte més juvenil.
* Aliments amb alt contingut en vitamina C, com ser la llimona, la taronja, la pinya, l'aranja, el mànec, el meló i el kiwi, a més de certes verdures com la col i les cols de Brussel·les;
* Verdures com la col, la col, l'escarola, la col, l'espinac, l'albergínia i el coliflor;
* Aliments amb aminoàcids, rics en prolina i lisina, dues substàncies que trobem en els peixos blaus, les carns magres, la clara d'l'ou i la llet;
* Fruits vermells, ja que el seu contingut en licopè posseeix una acció antioxidant i col·labora amb la generació de col·lagen. Aquest grup inclou el tomàquet, la remolatxa, els pebrots, les maduixes, els gerds, les cireres i la síndria;
* Fruits secs, els quals tenen molts beneficis a part d'aquest. Es recomana menjar pinyons, nous, avellanes, castanyes, anacards, llavors de carbassa, pistatxos, ametlles i pipes de gira-sol;
* Oli vegetal de llavors (ja sigui de soja o gira-sol), verdures de fulla verda, marisc i peixos blaus, entre d'altres aliments amb àcids grassos poliinsaturats;
* Aliments que continguin genisteïna, una altra de les substàncies capaces d'estimular la producció de col·lagen. La beguda de soja és un dels exemples més excel·lents d'aquest grup.
Existeixen diferents tipus de col·lagen segons la seva composició molecular: des del col·lagen de tipus I fins al col·lagen de tipus XXI. La presència d'aquests col·làgens està repartida per diferents zones de l' cos.
Cal destacar que amb el col·lagen s'elabora la gelatina. Aquest producte de consistència semisòlida a temperatura d'ambient es produeix amb el col·lagen que s'obté de el teixit connectiu. El col·lagen es bull en aigua i després, a l'refredar-se, adquireix la típica consistència de la gelatina.
Pel seu elevat valor proteic, la gelatina és un aliment que es recomana en moltes dietes. La gelatina de postres, saborizada i aromatitzada amb fruites, és popular a molts països.