Per consum es coneix a l' resultat de consumir (verb que s'utilitza quan es fa ús d'un bé o servei, o quan es busca un sinònim de gastar). És possible, per exemple, consumir aliments o altres productes de curta vida o durada. Per exemple: "El consum excessiu de sal té conseqüències negatives sobre la salut" , "El metge em va recomanar el consum de verdures i fruites per baixar el nivell de colesterol" .
Cal ressaltar que l'acte de consumir també pot estar referit a una despesa de energia: "Aquesta estufa és de baix consum, així que li asseguro que es posarà content quan rebi la seva propera factura d'electricitat" , "Em van regalar un aire condicionat però consumeix moltíssima energia i estic pensant en tornar-los " .
El consum, d'altra banda, pot vincular-se a la ingesta d' drogues: "És molt freqüent veure als joves fumant marihuana en aquesta plaça, tot i que el seu consum està penat per la llei" , "Les autoritats han de fer alguna cosa per combatre el consum excessiu d'alcohol als bars de la ciutat " .
Des del marc de la economia, el consum consisteix en la fase final de l'cicle econòmic ja que té lloc quan el producte o servei genera algun tipus de profit o utilitat per a l'individu (és a dir, el consumidor final). Els productes poden destruir-se o transformar-se en l'acte de consum.
Una altra dada a tenir en compte és que és possible distingir entre el consum privat (el valor de les compres de productes i contractacions de serveis que realitzen les famílies i les empreses privades) i el consum públic (les compres i despeses de l' Estat).
El consum forma part d'un cercle econòmic: l'ésser humà produeix per consumir i consumeix per poder seguir produint. El problema rau, però, en què la majoria de les persones no produïm, sinó consumim; per això, cal que formem part d'un sistema que ens normalitza i ens adjudica un paper, el qual hem d'assumir per mantenir en funcionament el planeta. Si tots cultiváramos verdures i fruites per a la nostra pròpia alimentació, i ens encarreguéssim de transformar l'energia solar en un recurs per il·luminar i escalfar les nostres habitatges, estaríem més a prop d'entendre el concepte de llibertat, tot i que continuéssim mirant televisió i usant telèfons mòbils.
Moltes vegades s'utilitza el terme consumista com a sinònim de comprador compulsiu, encara que existeixen certes diferències, tant en les raons com en les conseqüències. En principi, alguns consideren que el comprador compulsiu presenta una patologia mental, i que intenta omplir algun tipus de «buit emocional» mitjançant les compres, mentre que el consumisme és un estil de vida propi d'una persona feble de caràcter, que no es permet ser ella mateixa i es refugia en el paper que la societat li exigeix que ocupi. És molt probable que un comprador compulsiu posi en risc la seva economia a el deixar-se portar per aquesta necessitat imperiosa d'adquirir un producteque fins abans de la transacció no conegués i que a l'hora de topar-se amb ell el convertís en un objecte indispensable per a la seva pròpia existència. Els consumistes, d'altra banda, solen caracteritzar-se per treballar i estalviar per donar-se els gustos. Cal aclarir que, no obstant això, cap d'ells aconsegueix una satisfacció plena.