Establir l'origen etimològic de menta, ens portaria fins el llatí i és que procedeix de la paraula llatina "menta" que, al seu torn, emana de l'vocable grec "minthe".
La menta és un gènere de herbes aromàtiques que s'utilitza en la gastronomia i en l'elaboració de productes cosmètics i per a la higiene personal. El seu gust produeix una sensació de frescor, a l'igual que el seu aroma. Per exemple: "Vols beure una copa de licor de menta?" , "Ahir, amb Mariana, vam menjar mig quilo de gelat de menta" , "Aquest dentifrici de menta deixa un sabor molt agradable a la boca" .
A Espanya la menta s'usa més com a sinònim de menta i s'empra en l'àmbit gastronòmic per a, per exemple, donar-li forma tant a begudes com el te com a llaminadures com ara xiclets.
Originària de l'Àsia central i de la regió de l' Mediterrani, la menta (el nom científic és Mentha ) és una planta herbàcia perenne que pot arribar a una alçada de 1,20 metres. Compta amb rizomes subterranis, fulles de disposició oposada i forma oblonga a lanceolada, flors de dos llavis-quatre lòbuls i fruits en càpsula amb fins a quatre llavors.
Atès l'aroma que desprèn així com també els seus múltiples usos, moltes són les persones que s'animen a conrear una planta de menta si s'escau. Per poder aconseguir que la mateixa estigui en perfecte estat es fa necessari una sèrie de cures concrets com ara un reg en abundància.
Els usos de la menta són bastant variats. Les seves fulles fresques es poden utilitzar per condimentar plats salats (com les empanades àrabs o la carn de xai) o decorar plats dolços (un volcà de xocolata, una coca). El seu processament, d'altra banda, permet elaborar gelats, dolços, licors, llaminadures i altres productes alimentaris.
No cal passar per alt que la menta també és emprada amb gran freqüència com a planta medicinal. I és que els coneguts "remeis de l'àvia" o les tradicions han convertit a aquella en una eina estupenda per posar-li solució a problemes estomacals, còlics, congestió nasal, refredat, tos, irritació de la gola, problemes de tipus reumàtic o fins i tot càlculs renals.
La destil·lació de la menta ofereix un oli que s'usa en l'elaboració de productes bucals, perfums, locions per a la pell i medicines. Els experts en aromateràpia asseguren que l'aroma de la menta és descongestionant (ajuda a aclarir les vies respiratòries), analgèsic i estimulant.
D'altra banda, cal no oblidar que menta és una paraula que s'utilitza en determinats països amb un altre significat a què estem analitzant. Bona mostra d'això és a El Salvador on, dins el llenguatge periodístic col·loquial, aquella s'usa per fer referència a el pagament il·legal que algú realitza a un diari oa un reporter amb el clar objectiu que publiqui una notícia o informació que li resulti totalment beneficiosa.
Entre les diverses espècies de menta, poden esmentar-se a la menta verda, la menta borda, la Mentha pulegium, la Mentha vagans, la Mentha longifolia i la Mentha aquatica.